Ciclisme femení

Tots savem que el ciclisme femení no pasa per un bon moment aquí a catalunya, ni enlloc.

He tingut el plaer de compartir moltes estones amb la gent del club ciclista montgrí, organitzador de la unica carrera per a femines que es realitza a casa nostre, el trofeu Rafel Fabra, i que està en clar perill de desapareixer per la temporada que ve.

La carrera te una organització exelent, te una dedicació de la seva gent que ja voldrien molts, i per si no fos poc, la carrera dura dos dies. Imagineu tot el que aixó comporta per a l'organització.

Per si no fos poc, aquest club te l'unic equip de femines elit que hi ha a catalunya i perticipen en moltes proves d'ambit estatal, un club amb una llarguissima trajectoria, peró que com tots està fart de les poques ajudes que reven, i ja no és només això, si no que en comptes de ser ajudats son estorbats, i cada dia es troben amb més pals a les rodes.

No entenc que un club així no sigui més recolçat des de la federació, no entenc que l'ùnic equip femení no sigui més recolçat.

Ciclisme femení, un ciclisme que està a un pas de l'avisme i que en comptes de que li llançin una corda per salvar-lo reven espentes per llançar-lo al avisme.

Una pena senyors/es de la federació, una gran pena!!

Tot a punt!!

Demà comença l'aventura, una aventura que durarà 3 mesos en els quals travesaré tota europa fins arribar a Moscou.

Aniré etapa per etapa sense marcar-me cap planing i sense preses.

Tinc 6 mesos d'exedencia de la feina, amb lo qual no descarto fer alguna cosa més.

Tinc previst ( si el temps acompanya ) un cop arribi a moscou vaixar fins a Jerusalem i un cop allà resar una pregaria a l'esplanada de les mesquites. El que no se es si m'hauré de treure el casc per poder fer la pregaria i no se cap on hauré d'orientarme per fer-ho correctament.

En aquesta llarga ruta m'enduré la Biblia i el Corà i tot els llibres de totes les religions que es promulguen pel mon, i un cop acavada la ruta em decidiré per una, que serà la que practicaré per sempre més.

Així doncs espero tenir el wifi del mòbil bó per poder explicar-vos el dia a dia d'aquesta ruta tan espiritual...

Repetim, però més ràpid!!

Avui tenia plantejat fer 4h direcció Llançà, pero mirant la situació dels arbres he vist que encara feia tramuntana, així doncs he agafat direcció sud hi he calcat la ruta de divendres. Divendres vaig trobar de tot, sortint de Torroella tramuntana, a Santa Cristina d'Aro cap a Llagostera pluja, i de Llagostera a Girona, sol. Al arribar a Torroella altre cop tramuntana. La setmana passada va ser molt dolenta en quan el temps i només vaig sortir dilluns i divendres, tot i que dimecres vaig fer 1h de rodets.

Avui el sol m'ha acompanyat tot el dia, tot i que el fred a estat intens.

He fet la mateixa ruta que divendres pero amb 15 min. menys. Evidentment les sensacions d'avui han estat molt millors.

Sembla que mica en mica anem agafant el cop de pedal, ara falta disminuir el pes!!! Encara que ara son males dates per fer-ho!! jajajajaja

Enveja....

Avui mirant el calendari d'elit i s-23 de la federació Vasca,m'han caigut els picarols per terra.

Defet no es nova la diferència entre qualitat i cantitat de proves que hi ha entre aquí a catalunya hi ha Euskadi.

Ells en un mes tenen les mateixes proves que totes les grans clàssiques juntes.

Mentre aquí es plantejen fer pagar a les carreres i matar així d'una vegada i per totes el poc ciclisme de competició que tenim, allà no deixen de creure en la seva filosofia. Tot i que des que ha entrat el nou govern s'han plantejat fer pagar a les persones que estan a la "cuneta" mirant les curses ( que espero i desitjo que no passi, i no passarà).

Mentre aquí els presupostos de la federació només son aprovats pels clubs de "diumenge i butifarra", allà fan el que s'ha de fer, que no es un altre que recolçar el ciclisme des de petits a grans.

Pel qui ha viscut el ciclisme d'Euskadi sap del que parlo, i qui no l'hagi viscut el convido a fer-ho.

Sens dubte una gran filosofia de vida, una passió, i sobretot un gran sentiment que aquí durant un temps va semblar que estavem "a roda" d'ells i que ara estem "fora de control".

Euskadi, us admiro!!!!

Sumant....

Diumenge tocava la primera de la temporada 2011 a Sant Pere de Ribes, la cursa del "pavo" De cul tota l'estona i acavant en una enganyosa 9º possició, ja que vaig anar a remolc tota l'hora. Després a dinar a la bonica localitat de Sitges. Ahir despres de treballar, i sense dinar, sortida a les 14,30h fins que es va fer fosc, 3h15 acavant amb el reflexe de la lluna plena. 93km.

Ahir arribant a torroella encara em va quedar temps d'anar fins l'estartit, tot i que s'em va fer fosc.

La sortida del divendres, 3 dies després del tramuntanal!!!

Avui toca gimnás, està plovent, demà el mateix, i a partir de dijous... Altre cop donen tramuntana!!!

Peró no em queixo, al contrari, sóc un pribilegiat!!

aquesta terra te "un no se que" que enganxa!!

així doncs... gassss a la burra i anar sumant!

ES VEN

Es ven bicicleta Massi DHT Carbon amb shimano ultegra 2010. Porta les rodes shimano Dura-Ace La bici no te un any. Preu. 1800E. Possibilitat de canviar les rodes i així sortirà més economica. Tercer dia seguit de tramontana i avui m'he armat de valor i he fet 2h de rodets!!!!!!! aviam si demà afluixa una mica!!!! Tot a punt per Diumenge a fotre els primers "palets" de la nova temporada!!!!

Operació "galgo"

Una altre pantomima més? Ja des de "operacion puerto" una altre que ara no recordo el nom i aquesta ultima ja son tres les "redades" fetes contra el dopatge en territori espanyol. Tres intervencions on en alguna d'elles hi han els mateixos personatges. Un home al que anomenen metge que es diu Fuentes, que de metge en te ven poc ja que fins ara jo quan sentia la paraula metge al meu cap venia un home que salva vides i no un paio que les possa en perill. Aquest home ha dit "si hablo espanya se queda sin eurocopa i mundial" evidentment si diu aixó es que està mentint o que sap molt més del que diu. Jo personalment em decanto per la segona opció, i soc del paré que la operacion puerto na va tirar més endavant perquè van anar sortint certs noms que no interessaven. No pot ser que surti el senyor Lizaveski i digui "espero que todo se resuelva a favor de Contador" no senyor, vosté el que ha de voler es que se resolgui a favor de la justicia, i si lajusticia diu que Contador es culpable doncs a callar i acatar! No se com acavarà tot plegat, però espero que d'una vegada per totes arribin al final de tot plegat, peti qui peti. Però em temo molt que passarà el de sempre i diran alló de "fins aquí puc llegir"

Aprofitant el pont, per fer base...

Divendres 2h de btt

Vistes des del rocamaura. Calma, molta calma...

Dissabte 3h30' de carretera amb la primera pajara de la pretemporada i potser una de les més grans que he agafat mai!!

Dilluns 2h de caminada pel collbaix, a sota la boira i a Sant Joan de Vilatorrada

Des de calt del Collbaix, vistes de montserrat.

Dimarts 3h de btt.

I dimecres primer dia de 4h amb companyia de l'Andreu i una estoneta amb en Cudi i el seu esparring.

Anar sumant per anar agafant el puntet optim de forma i de pes!!

Punts de referencia

Normalment la gent sempre s’emmiralla amb altres persones o busca punts de referencia als que admirar. Jo des que vaig començar a fer esport he admirat a molts esportistes. Quan jugava a basquet admirava a George Singleton, que era un pivot del TDK Manresa que era especialista en posar taps. Jo tenia uns 13 anys i era el meu punt de referencia. Recordo que també em van regalar una samarreta del barça amb el 8 de Shuster. També recordo André Agassi, un gran tenista, ara admiro a Federer. O en la meva època de cremat de la gasolina admirava a Colin Mcrae, espectacle pur i dur! Per sort em van fer avorrir el bàsquet i així vaig conèixer la bicicleta i com no podia ser d’una altre manera em vaig fixar en el meu tiet, Josep Pesarrodona. Un punt de referencia molt important per a mi, i una persona que m’ha ajudat molt. De ciclistes he admirat molt a Lourant Jalabert, Vinokurov, per la seva valentia i per jugar a l’atac. En Xavi Tondo, per la seva constància i lluita que l’ha portat al més alt. Però també he admirat a persones que no s’han pogut guanyar la vida practicant l’esport que els agrada però no per això han deixat de ser punts de referencia. Recordo el ciclista amb més classe que he vist mai sobre la bicicleta, en Santi, un tiu enorme dins i fora de la bicicleta. O un corredor que el primer cop que el vaig veure vaig pensar “ on collons va aquest tiu amb les franges de campió del mon a les mànigues del maillot?” En Jose, que té uns collons com un toro, i que no tinc paraules per descriure el que deu significar ser campió del mon pedalant per una persona que no i veu. Però arriba un punt on un s’ha d’emmirallar en un mateix i lluitar contra un mateix per superar situacions que et planteja la vida, i està molt bé tenir punts de referencia, però al cap i a la fi qui supera els reptes es un mateix.

Associació ciclista Alcanar

El primer que s'ha de fer quan es parla d'aquest equip es fer-ho amb el màxim respecte. Aquest equip és una institució dins del mon del ciclisme, un equip de referència. Com cada any l'Associació ciclista Alcanar està fent mans i manigues per poder sortir a rodar a les carreteres, i saveu una cosa, per a mi tenen tot el respecte del mon. Ja seran molts i molts d'anys els que porten sortin a la carretera i de ven segur que s'han trobat tot tipus de gent, des de exelents persones fins a males persones. Estic del tot segur que moltes vegades perdent diners de la seva butxaca en Libradi i Jimi han sortit a la carretera, perquè a diferencia de molta gent, ells senten el ciclisme, ells son uns enamorats d'aquest esport. Nomès per això en reventa la gent que els critica i que vol aprofitar-se del seu bon fer. Els han dit que no tenen ajudes perquè el seu equip es dolent, en contes d'ajudar-los hi ha hagut gent que s'ha aprofitat. Tots i cada un dels corredors que han estat en aquest equip saven del que parlo i saven que amb l'Alcanar han pogut correr de les millors carreres que hi ha àrreu del calendari. Moltes vegades han hagut de passar per males experiencies que jo he pogut veure i sentir, però ells no han defallit hi han seguit endavant. Continueu amb aquesta gran tasca que esteu duent a terme, sense vosaltres això no seria el mateix!

Quin plaer....

Sense cap mena de dubte un del llocs més bonics que hi ha, la costa brava i en un dia de tramuntana encara més! aquí des de la punta ventosa mirant cap al pirineu

El montgrí al fons

Segurament la imatge no percep la pendent i els craks del btt serà pa sucat amb oli baixar per aquí, pero un ànec com jo....

la roda de davant anava cap a tot arreu menys recte, aixó que com diuen els que en saben el cul em tocava la roda de darrere... Peró al final he arribat a baix sense caure!!

Aquí el dilluns en un corriol per sobre de l'Estartit

Vistes de la platja de pals...

El diumenge no podré disfrutat del plaer d'anar amb bici per culpa de la no gens democratica i dictatorial forma de designació que hi ha en aquest país de les meses electorals.

Si m'ha tocat la grosa i tinc que anar-hi, no en tenim prou de treballar de dilluns a divendres o inclus dissabte que en el meu dia de descans setmanal m'el tinc que passar de manera obligatoria en una mesa electoral, 13h allà!!

No hi ha gent que els farien més servei que a mi els 62 euros que donen?

No hi ha gent que està sense fer res?

En fi, demà em prepararé una bona samarreta amb un bon escrit de protesta, accepto propostes!!

Cardiologia esportiva

Avui, llegin el diari el punt+avui digital he trobat aquesta entrevista. Es del Dr. Ricard Serra Grima i parla de la cardiologia en termes esportius. Val molt la pena llegir-la i per la part que em toca a mi més. Però crec que us anirà bé a tots els que la vulgueu llegir. A mi aquest dr. em va visitar després de la meva operació i la veritat es que em va ajudar molt, parlar amb una persona que ha dedicat tota la seva vida a tractar els problemes del cor amb esportistes em va donar la enpenta que em faltava...

Amor...

sense cap mena de dubte una historia increible, plena d'amor i de sentiments d'una familia cap al seu fill ( rick hayt) paraplegic de naixament... on un cop més l'esport hi està present... No deixeu de veure aquest video ... a mi m'ha emocionat....

I tu que fas l’any que ve?

Aquesta segurament es la pregunta més freqüent que se sol sentir en les ultimes carreres de la temporada. I passen els dies i les setmanes i la pregunta continua sent la mateixa. Molts corredors ja tenen el seu futur definit, d’altres estan a l’espera de si surt l’equip i d’altres estan esperan al milllor postor, com si d’una subhasta es tractes. Ara es l’època de trucades i de promeses, les quals moltes d’elles no deixen de ser això, promeses. Moltes d’aquestes promeses acaben per no complir-se però serveixen d’esquer per aquells que els agrada que els “comprin” amb bones paraules tot i que saben que les paraules se les emporta el vent. Ara es l’època dura dels responsables dels equips, època de reunions, de lligar esponsors, i fins i tot de dir mentides per aconseguir corredors. Sóc conscient de la feina feta pels responsables dels equips, però també sóc molt critic amb els mentiders, amb els estafadors, amb aquells que enganyen sense mesura i que s’aprofiten del bon fer de la bona gent. Amb aquesta gent no anirem enlloc. Passen els dies i la gent comença a pensar en la temporada 2011, i en contes de pensar en quina carrera començaran la temporada o quina serà la seva primera volta pensen en si els donaran bici i quants maillots hi haurà per corredor. Es la història de cada any...

Dona sang, dona vida....

Ahir, aprofitant l'oportunitat de poder donar sang a Torroella de Montgrí vaig aprofitar per donar-ne.

Avegades ens ha de passar alguna cosa per adonar-nos del important que es donar sang.

Gràcies a aquests donants es salven moltes vides, s'operen moltes persones...

Des de que fa gairebé dos anys que em van operar, entre les inombrables promeses que em vaig fer, una de elles va ser que em faria sonant de sang.

No costa res i podeu ajudar a salvar moltes vides.

DONEU SANG, DONEU VIDA....

BANC DE SANG I TEIXITS

Canvi de burra

Ahir vaig decidir canviar de bici i fer una mica de BTT!!

Com es disfruta per els corriols del montgrí!!!

Espectaculars vistes a la desembocadura del Ter

I més corriols, m'encanten!!

Tot i que la BTT no és el meu fort m'encanta sortir a fer el cabra per la muntanya!!

Això si, de trialeres res de res, però corriols els que volgueu!!!

Ping-pong

Tornem-hi! Desitjo el dia en el que parlar de la lacra aquesta del dopatge sigui una anècdota, però mentre tot continuï així no passarà. El cas de A.Contador sembla un partit de ping-pong, on un es passa la pilota a l’altre i on ningú sembla capaç de voler donar el cop per guanyar el punt definitiu. Ara la U.C.I passa la pilota a la RFEC, i aquests tenen un mes per resoldre, i resulta que surt el president i diu que desitja que es resolgui a favor del corredor. Algú dubta que desprès d’aquestes declaracions el corredor sortira indemne? Pot una persona amb el lloc que ocupa posicionar-se tan a favor d’un corredor que ha donat positiu? De fet ja van defensar a Valverde amb diners dels contribuents... A mi l’únic que em passa pel cap es trinxar-ho tot i començar de zero. Controls exhaustius i qui resulti positiu i es digui com es digui i practique l’esport que practiqui cap a casa i a tornar tot el que ha guanyat, incluient-hi els diners. El que més em molesta de tot es la persecució al ciclisme, quan en d’altres esports hi ha la mateixa merda, el que passa es que hi ha molts diners en joc. O es que aquestes recuperacions miraculoses no son fruit d’alterar el cos i l'evolució normal d’una lesió? Cada un que tregui les seves conclusions... Jo ja tinc les meves... estem en un circ com a la vida mateixa, on la hipocresia es la mare de tots els mals...

som-hi!!!

Avui despres de 3 setmanes sense tocar la bici (tot un repte per a mi) he tornat a rodar per terres empordaneses!! i quin gust!! Camps llaurats, com toca ara....

Amb un temps molt bó per l'època en que estem....

Amb unes agulletes del 1º dia de gimnàs d'ahir que em tenen torturat!!

en fí, que ja i tornem a ser i amb més ganes si cap de les que vaig percebre l'any passat!!!

o sigui que tornem-hi i gas a la burrraaaaaa!!!!

punts de vista

Sovint penso el que significa el ciclisme per a les persones. Evidentment no significa el mateix per a una persona que el practica que per una persona que no ho fa. Moltes vegades escolto converses de gent que només coneix el ciclisme a traves de les èpoques d’indurain o Contador, o sigui que el seu ciclisme es simplifica en les migdiades del mes de juliol. Evidentment parles amb aquestes persones i t’adones que ells viuen una altra realitat del ciclisme, ells viuen el que jo anomeno ciclisme comercial, aquell que mou més masses però no per això ha de ser un exemple. Llavors hi ha els que es limiten a escoltar les noticies i a creure’s tot el que expliquen i evidentment aquest la paraula ciclisme va relacionada directament al dopatge. Però per sort encara queden enamorats d’aquest esport, enamorats de les gestes d’aquest esport, gent que sense practicar-lo competitivament adoren aquest esport i pràctiques el cilisme i que sense fer-ho no son persones. Els que heu estat una llarga temporada sense poder pujar a la bici i desprès de molt temps heu pujat a la burra i heu sentit l’aire a la cara i el dolor a les cames sabeu molt bé del que parlo... La bici, un gran vici....

Un cop d'ull al 2010

Quan ja fa gairebé un mes que va acabar per a mi la temporada toca fer balanç. No es una cosa que especialment m’agradi ja que prefereixo disfrutar cap de setmana rere cap de setmana de les carreres, però inboluntariament un quan acaba la temporada normalment fa un cop d’ull enrere. La veritat es que començava l’any amb moltes incògnites i sense saber quin seria el meu rendiment després d’estar mig any parat i la veritat es que sense voler-ho (suposo que ha causa de les enormes ganes) em vaig marcar uns objectius en quan a resultats que no he complert. Però fora d’això l’objectiu principal era passar-ho bé i disfrutar de la bici, i aquest objectiu si que s’ha complert i amb escreix. Si una conclusió trec del meu rendiment aquest any potser es que en tot l’any no he fet un descans amb condicions i potser això al final m’ha passat una mica de factura, i tenint en conte que portava pedalant sense parar des del Juliol de l’any passat potser he explotat. Dels errors se n'aprèn!... Ara ja porto tres setmanes de descans i tinc un mono..... En fi, que ja veig a l’horitzó el gp inaguració!!!!

inolvidable

Quan miro aquestes fotos recordo el gran any que vam passar tots plegats, potser el millor que he viscut en quan a companys i en quan a "bon rotllo". Sens dubte que vaig coincidir amb un gran grup de persones i que per sobre de tot estimaven i estimen el ciclisme. Recordo lo bé que ho pasavem en els desplaçaments, en carrera, després de la carrera, i en tot el que feiem. Cada dia que pasa i com més temps porto amb aixó del ciclisme m'adono del gran any que vaig viure i de les grans persones amb les quals vaig coincidir. Gràcies companys per tot! Irrepetible? rotundament NO!!!

Un bon lloc

Avui us recomano un lloc sensacional, ja sigui per descansar (cosa que es impossible per la vellesa del lloc) per pasejar, o per practicar la nostre gran passió!! Hostal Remoña, el millor hostal de Cantabria, està a espinama i us tractaran molt bé!! El millor lloc on podiem anar, al 2004 ja hi vaig ser amb motiu del circuito montañes i li vaig dir al seu propietari, en Jesus, que hi tornaria. Un lloc especial, et tracten com un més de la familia, es menja molt bé i el tracte es ... bonissim. No tinc paraules per descriure com ens hem sentit!! Gracias Jesus i familia por los 4 dias!! Carreteres tranquiles i biniques per tot arreu, ports i més ports, pero al anar a Covadonga la anaconda que tinc a l'estomac es va començar a moure... si hagues tingut la bici!!!!..... Potes, com es menja aquí La sender del riu Cares, espectacular!! Impressionants vistes dels picos d'europa... La veritat es que donaven unes ganes de fer excurssiona amb bici.... Un munt de ports, carreteretes de clàssica, bufff!!! us ho recomano!! Seria un bon lloc per fer una pretemporada!!!!

Sense CRI

Al final em arribat a final d'any i ..... com ja em temia ens em quedat sense campionat de Catalunya de contrarellotge. Com gairebé sempre quan mires el calendari a principi d'any poques vegades surt el campionat de crono, però durant l'any s'acava trobant una data. Aquest any semblava que aquesta seria el setembre i quan vaig veure que es posposava vaig pensar que ja no es faria. Despres de parlar amb la federació catalana em van assegurar que s'estava fent tot el possible i que només era problema de que trànsit dones el ok, que segons sembla no el van donar mai. S'ha acavat l'any i ens em quedat sense contrarellotge, i ningú ha dit res, potser es una disciplina minoritaria però no per aixó menys important. Podria començar a estripar i parlar del que realment penso de la gestió del tema, però no ho fare. Només diré que el ciclisme català està tocat de mort, falten carreres, equips i sobretot corredor joves amb ganes. No faré com molta gent que diu que les coses van millor i que ja ens en sortirem. Molt sovint aquí ningú diu res per por de sortirne perjudicat. Només diré que els que en sortim perjudicats UNA VEGADA MÉS SOM ELS CORREDORS. LES DECISSIONS ESTAN ALS DESPATXOS I ELS PROBLEMES ELS TENIM A LA CARRETERA! Algú s'ha parat a pensar qui s'encarrega del ciclisme amateur a catalunya?

O.P.

O el que es el mateix, la trista i mal feta investigació contra el dopatge. Una prova més que en aquest país quan una cosa no interessa no surt a la llum, es tapa, es silencia i punt. Una vegada més com en la vida política i social d’espanya no ha sortit a la llum la veritat, tota la veritat. Quan va sortir a la llum l’Operacion puerto tots els amants d’aquest deport vam pensar que es posaria fi a la practica il•legal del dopatge, que per fi espanya s’havia posat les piles i feia com la resta de paísos, però aviat vam veure que tot quedaria en res, quan van començar a sortir noms importants, dins i fora del ciclisme, un cop més van tapar-ho tot. Fins i tot vam haver de veure com altres països acabaven amb corredors involucrats a la OP i que aquí no van ser sancionats. Seguim inmersos en aquesta merda i fins que la OP no arribi al final això no acabarà mai! Ara, com que ha saltat AC els periodistes de “manolo del bombo i de la roja” defensen a la figura espanyola a capa i espasa, sense cap mena de remordiment i sense pensar que hi ha altres tres corredors que també han resultat com a positius, però clar, no tenen el palmarès del “pistolero” ni son tant mediat ics com ells. Aquests son els mateixos periodistes que no expliquen tot el que està sortint a la llum en altres mitjans internacionals, pensant que encara estem a l’edat de pedra i que no podrem llegir-ho. Pel bé del meu esport que tant m’estimo que acabin d’una vegada amb aquesta farsa i que caigui qui tingui que caure sense importar el nom!!

Fotos del cinturó a l'Empordà

La temporada ha arribat al final, després del cinturó toca descansar. Ara uns dies sortint a passejar i despres 3 0 4 setmanes sense tocar la bici, no se si podré fer-ho, perquè només de pensar en estar tants dies sense pedalar ja m'entren tots els mals, i es que m'encanta entrenar tenint un objectiu. Afronto el final d'any potser una mica cançat, porto des de el Juliol de l'any passat practicament sense parar i potser fa falta un descans.