dilluns, 26 d’octubre del 2009

Histories

Son les 8 del matí d’un dia de gener, em llevo com cada dia per esmorzar i sortir a entrena. Miro per la finestra, totes les herbes del bosc de davant de casa estan blanques, el termòmetre marca -6ºc. M’assento a la taula i mentre esmorzo miro el temps a les noticies, a la zona de la catalunya central boira, i les temperatures no seran positives fins que la boira no marxi. Avui em toquen 6h30’! En canvio i psicològicament ja tremolo del fred, pujo a la bici i un veí que surt de casa em mira i em diu “on vas amb aquest fred?”mmmmm..... Sortint de casa el fred em recorre tot el cos, començo a pedalar, la boira està molt espessa però que hi farem, es la meva feina. Els paletes també treballen, penso. No se quina ruta fer, vagi cap on vagi em fotre de fred igualment. Les hores van caient sense donar-me’n conte, i ja fa estona que no sento els dits del peus ni de les mans. Arribant a casa comença a sortir el sol, son les 3 de la tarda i el termòmetre marca -1ºc, penso que d’aquí poc ja s’amagarà el sol i la temperatura no haurà pujat en tot el dia de 0ºc. Però penso en els companys de Lleida, jo segurament demà veuré el sol, ells passen dies i dies sense veure’l. Arribo a casa em dutxo i la satisfacció que em recorre el cos és infinita, tinc la sensació de que he complert el meu entrenament i ho he fet amb ganes, sense pensar si sortit o no. Clar que he pensat que “joder amb aquest fred s’està millor a casa” però ni un moment he pensat en quedar-me a casa. Quan un te aquesta sensació que més és pot demanar?

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Tracte desigual

Cada cop que entro a internet em repasso algun que altre blog i les pagines que parlen de ciclisme, i sempre entro a fedecat. Que és fedecat? Una pagina de ciclisme?, una pagina d’amics? Em faig aquesta pregunta perquè no entenc moltes coses. La pagina de la federació la paguem tots amb els nostres impostos. Fedecat hauria de ser una pagina on és tractes el ciclisme català d’igual a igual, on tothom i fos representat. En el capitol de ciclisme de carretera la cosa va de mal en pitjor i és evident que no és tracten els equips ni els corredors per igual. És evident que hi ha favoritismes i amics d’amics. Tenim corredors sensacionals, que aquests últims anys han guanyat carreres sensacionals i gairebé no han sortit a la web de la fede. Hi ha molts casos (per desgràcia) però n’hi ha un que sobresurt sobre tots. Ja fa dies que vull parlar d’aquest cas, però donat que el tiu no para de sorprendrem i de guanyar noves carreres vaig pensar: “calla! Potser al final el trauran a la web!”. Doncs no! Parlo del senyor Ibon Zugasti, un català que te un palmarès acollonant, un tiu que allà on va és respectat, apreciat i lloat. A tot arreu menys a casa seva!! Es indignant com a català veure que un tiu com ell que porta el nom de catalunya arreu no se li dedica cap mena de reconeixement, ja segui en forma de noticia o com sigui. No se que cony penseu, no se com teniu el valor de dir que defenseu el ciclisme català. L’únic que feu és defensar els vostres amics i llepar el cul a tots els ciclistes que mai heu valorat i han demostrat terra enllà el seu valor esportiu i personal...

divendres, 16 d’octubre del 2009

Motivat

La temporada ja està acabada, potser si penso. Però mentre molts corredors estan pensant en descansar, plantejant si seguir o no, o en quin equip, que estan cremats... Jo no! Deportivament parlant l’únic que tinc al cap és pedalar, de fet, sempre m’ha passat el mateix, mai he acabat la temporada fart de bici i vaig estar 3 anys corrent molt, molt! Sempre quan acabava l’escalada a Montjuïc, ja estava pensant en la seguen temporada i fins a dia d’avui no m’he plantejat deixar de pedalar. Aquest any és molt diferent als altres, la temporada s’he m’ha fet curta, de fet he fet uns 5000 km desde mitjans de Juny, no estic gens cansat. Però hi ha una cosa que si que ha canviat i és la meva motivació. Sempre ha estat gran, però a dia d’avui la meva motivació és grandisima. Afronto la pre-temporada motivadisim, amb una il•lusió que no m’he l’acabo i amb unes ganes descomunals. He fet cas a companys de bici i m’he posat en mans d’un preparador i avui m’he comprat un pulsometre amb cadència!!! Si m’obliguen a anar a més de 70 de cadència....jejejejejejeje. Segurament aquesta temporada que ve serà molt especial per a mi, després del “susto” d’aquest any i de l’operació i va haver moments en que vaig pensar que no tornaria a pedalar tal i com a mi m’agrada (a tope!) Estic segurisim que tinc molt marge de millora i que aconseguiré nous objectius encara que el meu objectiu principal ja el vaig complir aquest any... tornar a pedalar en un gran grup...

divendres, 9 d’octubre del 2009

El rival més difícil està al cap.

Sense cap mena de dubte és una veritat com un temple. Quants corredors i corredors amb unes qualitats excel•lents s’han quedat en grans promeses per culpa del cap? Molts! No és qüestió de començar a citar corredors, però al llarg de tota la història del ciclisme n’hi ha hagut. Personalment crec que un corredor quan està al 100 x 100 te que ser de físic i de ment, no serveix de gaire estar al 100 x 100 físicament si el cap el tens a la lluna.. Jo crec que va repartit meitat i meitat, 50 % físic 50% cap, o potser m’atreviria a decantar més cap al cap que cap al físic, sobretot en carreres de llarg desgast .Un gran corredor amb un gran palmarès gairebé sempre ha reunit aquestes qualitats. Quantes vegades no he estat en cursa i veus que vas fent la goma i el teu cap comença a dir “no puc més, no puc més” i lògicament al final et quedes. I d’altres vegades, quan estàs bé de forma i et sens valent el teu cap pensa que “va que encara et queda un punt més” i ataques i vas com un tiro! El més bo de tot és que gairebé segur que físicament estàs igual, però el teu cap et traiciona i et fa veure el que no és. Jo tinc comprovat que si vaig rodant ven colocat davant el grup em “creixo” i si vaig al darrere mmmmm..... El cap és un factor essencial i fundamental en el ciclisme... Gràcies pel dibuix judith.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

EQUIP

Ja fa dies un corredor del meu equip, després de la carrera de Manlleu, em va demanar que li expliques que era per a mi un EQUIP.

Jo explicaré que és per a mi un equip, però crec que el millor de tot és ser un EQUIP i llavors pots entendre que és realment un EQUIP.

Un equip ho és en tots els sentit, un equip comença el primer dia que et truques o truques tu per formar part d’aquest EQUIP, el dia de la presentació, aquells nervis per conèixer els teus companys, per veure l’ambient...

El dia del primer entrenament on vas amb la màxima il·lusió, i que moltes vegades la nit avanç no acluques l’ull dels nervis. Rodar al costat dels companys amb la roba de l’equip, parlar amb un, amb l’altre, que els més veterans t’expliquin experiències i anècdotes, que et donguin consells...

El dia de la primera carrera, quan el director diu el que haurem de fer, a qui em d’ajudar, el dia que el “líder” et diu que vagis a buscar aigua al cotxe i tu li portes passant per el costat del gran grup i li dones, et dona les gràcies i tu tens aquella enorme satisfacció d’haver fet algo per l’EQUIP.

El dia que tens que tirar de carro de l’EQUIP, que junt amb els companys d’equip anem a relleus per tirar la escapada i jugar-te la carrera a l’esprint, que tu arribes a 20’ o fora de control, però el teu líder t’està esperant a meta per abraçar-te i donar-te les gràcies.

En una volta a l’hora de sopar, quan les coses no han anat bé i un equip és una pinya, tot és pot arreglar. Deportivament aquell dia n ha anat bé però sabent que l’any demà ho donarem TOTS tot per tornar a intentar-ho.

Un EQUIP és nota, quan tu vas a les carreres saps qui actua com a equip i qui no, saps perfectament la gent que quan el manen tirar de carro ho dona tot i qui és guarda algo per fer el puesto.

Un EQUIP son un conjunt de persones que lluiten UNIDES sense pensar en ells i pensant en un bé conjunt, una suma de persones que van a una.

UN EQUIP

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Una imatge val més que mil paraules

Sortir a rodar a primera hora i trabar-te amb aquest espectacle no te preu, no penses en res, no et passa res pel cap, només gaudir i gaudir de l'espectacle de la naturalesa...