dimarts, 26 de gener del 2010

Tope de gama, carbono i mil tonteries més....

A principis de temporada sempre hi ha els típics moviments d’equips i corredors, però els temps han canviat! Avanç per anar d’un equip a una altre és mirava el calendari que et podia oferir els diferents equips, ara això ja no és així!
Em cauen els picarols per terra quan sento algunes conversacions o les queixes d’alguns corredors on el tema estrella és si et donen un o dos maillots o si et donen o et deixen bici, i no prou amb això encara hi ha queixes de que si la bici és molt pesada o si va amb el 105 és molt senzilla.
On estem anant a parar? El corredor és te que preocupar de córrer i entrenar, des de quan a un corredor li importa més el material que el calendari?
Estic fart de veure i sentir corredors que no han guanyat ni guanyaran mai res exigir, exigir i exigir! Però que s’han pensat? Alguna vegada han fet un exercici de reflexió hi s’han parat a pensar que val tot el que s’els dona?
En quin dret és creuen per poder exigir la gent que no ha guanyat res? Ni els professionals van tant ven equipats com molts corredors elit voldrien anar... Lightweith, carbono, titani,dur-ace, record,...o Guerrita, Valenciaga, Navarra, Circuito, Lleida....
Per mi sens dubte que em quedo amb lo segon.
El que passa és que cada dia tenim més senyoretes "engominades" al ciclisme i menys corredors...
Aquí us deixo unes fotos de l'entrenament en grata companyia del dissabte

dijous, 21 de gener del 2010

1 any

Avui fa un any m’operaven, ja ha passat un any des d’aquell dia, un dia que, per tot el que va ser, ( sensacions, por, estranyesa, i mil i una cosa que no puc descriure ), no oblidaré mai. Vull agrair a tothom que ha estat al meu costat, que m’ha animat en els moments difícils, des de el qui ha estat al meu costat cada dia fins al que amb els seus missatges al blog m’ha animat, a tots i cada un d’ells mai us podré tornar el que m’heu donat, ja que el que m’heu donat no te preu. Quan et passa quelcom així no queda altre remei que lluitar, lluitar i lluitar per tornar a aconseguir els objectius que un és marca a la vida i aquesta ja és un objectiu. Diuen que de tot en aquesta vida s’en pot treure quelcom de positiu i us puc assegurar que d’aquesta experiència he après moltes coses ja que indirectament he viscut coses que res a veure tenien amb la malaltia. Mil i una gràcies a tots!

Aquest aparatet m'el van donar el dia que em van ingressar, és tracta de xuclar per aqueta boquilla i fer pojar les tres pilotetes fins d'alt. Ho vaig provar i xupat! als tres dies de l'operació, la piloteta blanca (que es la menys pesada) no tenia força ni per fer-la moure. Aquest va ser el meu primer objectiu, fer pujar totes i cada una de les pilotetes fins d'alt...

dimecres, 20 de gener del 2010

Social a L'estartit

Avui aprofitant el gran dia que ha fet, he anat a fer una part del circuit de la carrera del diumenge. El circuit és genial, de clàssica!! Aquí sortin de Verges direcció les Olives, i com no a començat a ploure! Pujant el repexo de Vilopriu, no és gaire llarg però amb lo nerviosa que serà la carrera en la seva primera part, de ven segur que s'enganxarà!!
Final del repexo de Vilopriu amb una pluja un xic intensa, però com he disfrutat!!
Gran, molt gran el recorregut de la carrera, sobretot en la seva primera part, on el km 7 o 8 ja hi ha el primer repexo, continuat d'un puja i vaixa en la gran part de la carrera.
NO HI FALTEU, VAL MOLT LA PENA!!!

dilluns, 18 de gener del 2010

La setmana en imatges

Avui relax total passejant per Empuries
El turó de l'Home
Nomes em vaig creuar un cotxe en 20 km, i amb espectadors a les cunetes!!
Pujant a Sant Hilari el diumenge, sense pluja però amb la carretera molla...
Després de la tramuntana
Divendres, sense pluja però amb tramuntaneta
Dimecres a l'Escala

dijous, 14 de gener del 2010

Carta a la federació catalana

Aquesta és la carta que vaig enviar a la federació just avanç d'acavar a l'any, la vaig enviar a totes les delegacions i només he obtingut una resposta, la qual agraeixo molt, del senyor Ivan Vega. El reste res de res, intentes ajudar i .... no obtens cap resposta. En començo a estar cansat, però la perseverancia és el meu fort, i si així no em fan cas ho intentare d'una altre manera. El que està clar és que alguna cosa està fallant en el si de l'actual directiva, la qual només te el suport de les institucions (i no totes) i d'algun club de diumenge i botifarra!!

aquí us deixo la carta:

"Bon dia!Voldria expressar una queixa:com pot ser que encara no hi hagui el calendari del 2010 de carretera?Van sortit publicades ja fa uns dies les socials gironines i encara no estan en el calendari de properes curses. A Tarragona passa igual. En canvi les socials que organitzen els francesos ja hi surten.En principi estem a menys de dos mesos per començar la temporada elit s23 i no tenim cap calendari establert, ens al contrari, la prova elit de porqueres passarà a social i ja tindrem una prova menys que no se si se sumaran a les que ja van desapareixer l'any passat.Desde el meu humil punt de vista crec que la federació no fa prou per ajudar a aquests clubs que deixen d'organitzar.Crec que seria necessari i urgent crear una comissió elit s23 on hi fossin pressents corredors de cada equip.Espero obtenir una resposta a les meves preguntes i que no quedin en la vostre bustia d'entrada com m'ha passat algun cop.El descontentament de molts clubs, organitzadors i corredors cap a la federació us puc assegurar que és bastant estés.Des d'aquí m'ofereixo per colaborar amb la mida que ens sigui possible a la bona causa del nostre ciclisme, el ciclisme català que tan us poseu a la boca i que a l'hora de la veritat no surt per enlloc.Molts bons corredors catalans emigren a equips fora d'aquí, ja sigui per la falta de nivell a catalunya o per la falta de nivell dels equip catalans. Si volem que catalunya sigui un punt de referencia del ciclisme base i el ciclisme de competició elit moltes cses han de canviar i han de canviar començant per la base, recolçant a clubs que cuiden la base, a clubs organitzadors de curses, a clubs amb equips de competició...etc. restem a la vostre dispossició per millorar el ciclisme. SALUT I BON PEDAL A TOTS!!!!! "

dimarts, 12 de gener del 2010

Una de dolenta, una de (possiblement) molt bona i una que no entenc....

Avui llegint aquesta noticia he pensat "que està passant?" Em sap molt de greu que el cinturó no és faci aquest any, però em pregunto el perquè? i em pregunto si em tinc que creure el que ens expliquen.... cada un que tregui les seves colclusions.... Em fa especial il.lusió que la volta a Girona és torni a disputar i agraeixo des d'aquí a la gent que ho està intentant fer possible.... I no entenc que és subencioni un club pel fet que la seva presidencia sigui acupada per una dona!! que està passant? no hi han coses més importants per subencionar? ja em veig tots els clubs plé de presidentes postisses. Això és el que preten fer la generalitat i o la federació per promocionar l'igualtat? Això fa riure!!! No seria més convenient donar les subencions a clubs organitzadors? a clubs enprenedors? siusplau una mica de seny!!!

divendres, 8 de gener del 2010

Temps era temps....

L'altre dia estava remenant per els meu baul dels records cercant els entrenaments que feia ja fa uns anyets i vaig trobar això. Era el meu primer any en amateur i aquest es el ranking final absolut de final e temporada... Veieu quins noms? buffff!!!! dintre de tots ells hi han grans corredors!! la veritat es que mentre ho mirava pensava... que ha passat? com hi pot haber hagut un canvi tan substancial de nivell fins al dia d'avui a catalunya? la veritat es que dona molt que pensar....
Avui mirant el temps he fet sessió de gimnàs tot i que ahir ja en vaig fer, però s'ha de recuperar el temps perdut en els dies que el gimnàs ha tancat per vacançes
Un vent de tres parlles de collons, he decidit tenir valor i fer 1h 30' en la tortura dels rodets, per tant avui he fet dos de les coses que menys m'agraden, el gimnàs i els rodets!!!!

dimarts, 5 de gener del 2010

El dolor es passatger, l'orgull es per sempre

Fa uns dies fent "zapping" pels blogs vaig trobar el blog de la sina i em vaig quedar amb el titol del seu blog.
Avegades, mentre estem en carrera vas patint a cua de grup, fent la "goma" i no pots més i et quedes. Sempre tinc la sensació que l'esser humà no sap on està el seu limit.
Avegades penses que patint una mica més podries haver aguantat en aquell grup, patir un instant més per poder assaborir la gloria de poguer lluitar per una victòria.
Patir, patir, patir... tot sacrifici porta un reconeixament.
En entrenaments sempre m'ha costat patir, però ara penso que en un entrenament s'ha de donar el 100x100 per poder millorar.
Constancia és igual a resultats, els resultats es igual a satisfacció.
Quantes vegades em arribat a casa morts? amb la llum d'emergencia encessa? al llindar del no poder més? et dutxes, menjes i t'entra una satisfacció que recorre el teu cos i dintre teu saps que ho has fet bé, i et sents orgullos de tu mateix....

diumenge, 3 de gener del 2010

Primer dia de grupeta!!

Aquí un cop coronat l'alt de perafita
El port de la selva al fons
Aquí l'Andreu que ja anava tocat, tocat i gairabé enfonsat i m'ha dit " ja saps que encara que estigui "mort" arribaré!! "quins collons que te el tiu!!!
I aquí la grupeta de 10 que em fet la sortida.
Avui hem fet la primera, i no l'ultima, sortida massai!!
Ha estat de collons, bon ambient i molta conya, però per a mi el més important era tornar a compartir carretera amb l'Andreu Vidal, el meu company infatigable de km i de miseries i de boniques histories!! un plaer Andreu!!
M'agradaria fer un petit apunt:
Els entrenos en grupeta son genials, t'ho passes d'alló més bé, rius i comparteixes vivencies, en resum, que ve molt de gust.
Però els entrenaments de veritat son els que et fas tu sol, tu contra el vent, tu contra el temps, tu contra les pulsacions, tu contra tu mateix.
Aquests dies he sentit i he vist gent que diu " porto fent 4 o 5 hores al dia amb la grupeta", i jo penso que està molt bé, però on realment és millora es en els entrenaments en solitari. En grupeta és impossible que cada un realitzi els entrenaments que li pertoquen.
Avui he arribat amb 4h30' a casa, fa dos dies vaig fer 3h jo sol i vaig arribar bastant més fotut que avui.
Només era un petit apunt que fins que no he portat els entrenaments com cal mai hi havia parat atenció.
Grupetes si, però de tant en tant!