dimarts, 31 d’agost del 2010

Força de voluntat

Està clar que en el ciclisme, com a la vida, la força de voluntat es quelcom imprescindible.
El ciclisme es superació, disfrutar, sacrifici, i en global es força de voluntat.
Un ciclista al llarg de la seva trajectòria es troba amb moltes adversitats, ja siguin, de salut, ratxes de mala sort, de desanim, de des motivació, que les coses no surten bé i un llarg etcetra de circumstancies que fan que no aixequis el cap.
Hi ha problemes que nomes son de cap, jo en dic problemes imaginaris, que en realitat no hi son i nosaltres els inventem. Aquests ja van amb el tipus de persona. Hi ha ciclistes que son propensos a desmotivar-se, a veure-ho tot negre i son aquests els que més es veuen avui dia, ciclistes que els hi han donat tot fet i a la més mínima ja estan amb la moral per terra.
Son els contraposats als ciclistes lluitadors, els que han hagut de guanyar-se amb la seva suor tot el que han aconseguí, aquests tenen una moral de ferro.
Problemes de salut, aquests son els pitjors, ja que moltes vegades no hi podem fer res, però amb força de voluntat, la lluita del dia a dia, amb la il·lusió podem ajudar que se solucionin més ràpid.
Però tant és el tipus de ciclista que siguis, ser ciclista comporta tot això, comporta saber solucionar aquestes situacions, saber sobreposar-te a qualsevol del problemes que et puguin sorgir, com a la vida mateixa...

dilluns, 23 d’agost del 2010

Massi evo 2

Buffff!!! queda impressionant, no? despres de temps de voler unes rodes així, al fi les tinc, de segona mà, peró les tinc.
Avui passeig de relax a disfrutar de les rodes i per recuperar del "globo" del dissabte, per altre vanda ja previssible. Ahir a l'escalada al castell de Blanes malament.
Demà cap a Ulldecona i dijous a la Senia, diumenge a Sants i dimarts que ve a Juneda.
Còrrer i còrrer!!! espero que amb millors resultats, segur!

dimarts, 17 d’agost del 2010

Vedetts

Amb aquesta paraula es podria resumir el tour d’aquest any, un tour per a vedetts.
Però em sembla molt injust que amb els anys d’historia que té el tous es valori el tour per les ultimes edicions i més concretament per aquesta ultima. El tour és el tour i sempre ho serà, o això espero.
Si el tour té el nom que te es per alguna cosa i de tan en tant sento mil i una anècdota de les paripecies que passaven els corredors del inicis del tour, d’etapes de 400km, de camins, de tubulars s l’esquena, del sarró al damunt, de caigudes, de pinyó fix, de canvi de marxes i de mil i una misèries i glories.
Per això és injust menysprear el actual tour de frança, ja que son moltes les edicions que porten realitzades amb molt d’esforç.
Les moltes vedetts que avui dia hi han al ciclisme professional son els veritables culpables de que això sigui així, per molt que l’organitzador busqui port, busqui espectacle si hi ha bloquejadors de carreres l’espectacle acaba i comença allà on el ciclista vol.
Le tour, una gran carrera que espero que algun valent torni a guanyar molt aviat, això si, amb el permís de les vedeets que avui dia regnen en el tour.... esperant, esperant a tothom que ells vulguin i a qui ells escolleixin, si no ets del club de les vedetts no t'esperen...

divendres, 13 d’agost del 2010

La meva

Ahir despres de 4 dies alternant descans total amb descans actiu tocava gas!!! I quina millor ruta que la meva, però al reves del que normalment faig. O sigui que vaig començar pujant Perafita per Roses
Aquí ja avia coronat perafita on vaig reventar en l'ultim km i em dispossava a baixar direcció el Port de la Selva, un poble que a l'hivern m'encanta!
I pujar Sant Pere de Roda per la part dura, i tan dura! vaig pujar fatal!
i per postres de Vilajuiga a casa (40Km) amb lleugera briza de cara! i apa, tot seguit a treballar!!
però que bé que m'ho he passat!!

dilluns, 9 d’agost del 2010

Ciclisme Gironí Amateur

Desde fa temps que el ciclisme en general va malament, s’estan perdent moltes carreres i no s’està fent res per recuperar-les, o poca cosa. Jo em vull referir a l’estat del ciclisme gironí, i en concret al ciclisme amateur de carretera. Un mira el calendari i veu que si no fos pel club ciclista figueres que organitza dues copes critèrium i la Volta a l’Empordà, El club ciclista Olot amb una gran clàssica i el club ciclista Blandense amb l’escalada a blanes. Son 4 proves (ja que l’empordà no està obert a tothom) d’una trentena que té el calendari. Sovint sento gent del ciclisme de la comarca que diu que ha Girona es fa molt pel ciclisme, que si amunt i avall i jo penso que no es fa gran cosa, això si, llavors quan un ciclista gironí fa algun gran resultat tots som allà per dir que es de la provincia de Girona. Una cosa que em va emprenyar molt va ser el voler participar fa 2 o 3 anys en les carreres fronterisses que fan a principi de temporada entre Perpinyà i Girona, ens va ser impossible poder participar-hi, tan des del responsable gironí com des de la federació de ciclisme se'ns va dir que les inscripcions ja estaven plenes. Com pot ser que unes curses coorganitzades a Girona no puguin participar ciclistes catalans? De Girona!? Desprès amb el temps te n'adones que aquestes proves coincideixen amb les socials que es fan a la província de Girona i clar, si els amateurs van a córrer les fronterisses no aniran a córrer les socials amb la qual no pagaran l’inscripció corresponent i el club organitzador no podrà fer tanta caixa. No em vull deixar el club ciclista Montgrí, que tots i els entrebancs que està rebent any rere any organitza una de les proves del calendari amateur estatal amb més prestigi. Son ells, els organitzadors dels clubs que organitzen les esmentades curses els veritables salvadors del ciclisme gironí, i no tot aquests que xerren i xerren i estan asseguts a la cadira! Gràcies al club ciclista Figures, al club ciclista Olot, al club ciclista Blandense i al club ciclista Montgrí per continuar amb aquesta gran tasca que esteu desarrollant, GRÀCIES!!

dimarts, 3 d’agost del 2010

Ramunas Navardauskas

No soc de seguir corredors del camp amateur, però aquest em va fer canviar, va ser aquest any quan el vaig veure guanyar la Perpinyà-Girona i al dia seguent la Girona-Perpinyà amb gran claredat.
Vaig decidir que en seguiria la seva evolució.
Aquesty corredor corria en un gran equip, La Pomme de Marsella, equip punter frances que corre carreres a nivell europeu. El que no entendré es com no hi han equips catalans que facin aixó...
No vaig tardar a tornar veure'l guanyar, va ser ni més ni menys que a la Liège - Bastogne - Liège Espoirs o el que es el mateix, amateurs.
Seguidament va guanyar la 2º i 3º etapa de la volta al Bidasoa fent 3º a la general i 15 dies més tard va guanyar una etapa a la ronde de L'Isard.
Va fer 4º al Tour des Flandres Espoirs (amateurs) i per un amant com jo de la Paris -Roubaix va acavar en 8º lloc a la Paris-Roubaix Espoirs.
També a estat sots campió de Lituania en ruta i 3º en contrarellotge.
Amb aquest palmares ha estat fitxat recentment pel Garmin i amb una mica de sort el podré veure entrenar per terres Gironines.
Al meu entendre es un corredor complet que es defensa bé en tots els terrenys i les seves victories així ho demostren.
O sigui que és la meva aposta de futur!!