dimarts, 30 de març del 2010

Per fi !!

Avui, desprès de molts dilluns de voler i no poder, ja que gairebé tots els dilluns que portem d’any a fet mal temps, he fet una ruta que fa molt de temps que volia fer, una ruta per la costa del Alt Empordà i pel sud de la Catalunya nord. Aquí deixant enrere Colera
Tota la costaes un constant puja i baixa amb repexons de 3 i 4 Km. Aqui al fons el poble de Portbou
Si us hi fixeu be al fons d'aquest barranc hi han varis cotxes estimbats, i es que a dalt i a una curba que... o potser eren dels contrabandistes?
Al fons el bonic castell de Cotlliure
Aqui els que eu corregut les fronterisses que fan a França a principi de temporada ja sabreu quin port es aquest.
A partir d'aqui ja no hi han mes fotos, i es que aqui a començat el meu calvari. D'aqui fins a casa 60 Km de vent de cara, m'he exprimit per mantenir una velocitat acceptable i al final a pasat el que em temia, la ultima hora no he passat de 20 km/h he agafat un globo com feia temps...
Pero he disfrutat d'una bonica ruta, llastima del final....

dilluns, 22 de març del 2010

La nostre !!!!

Uffff!! Que catalans que som!!! Ja hi tornem a ser, un altre any sense veure la Volta per TV, un altre any sense recolzar el ciclisme català. On ha quedat aquella intenta que es va fer fa uns 2 o 3 anys pel 33 amb l’amic Mauri? Millor o pitjor, però al menys ho van fer!! Això si, quan algun català guanya llavors tots som catalans i tots el truquem per fer-se la foto! Colla d’hipòcrites!! Però en fi, caldrà seguir protestant i intentant que TV3 LA NOSTRE (ja i ja) ens deixi disfrutar de la Volta des de casa a la gent que no la podem seguir per carretera! Tan de bo guanyi la volta un català, primer per el seu be, però també perquè vegin que son molts els que volem veure el ciclisme per tv en directe. Apa doncs, seguirem aplaudint el futbol, basquet (amb molta menor mesura), la F1 els diumenges i algun que altre esport, tots menys el ciclisme, UN DELS ESPORTS MES PRACTICATS A CATALUNYA... TV3, la NOSTRE!!

dimecres, 17 de març del 2010

La grupeta, en carrera

Passen els anys i sempre es la mateixa historia. El ciclisme amateur està ple de corredors que es creuen pro’s i que mai seran una res! Bé seran uns pringats. Que vull dir amb tot això? Tan dissabte com diumenge vaig pidolar per la grupeta. Ja sigui per entrenaments, per forma o per moltes circumstancies mes la grupeta es el lloc de la gent que li pesen algunes de les coses avanç esmentades. Pero al que jo em vull referir es a la poca sang de molts corredors que en ella es queden, a la falta d’aptitud i d’actitud i al meu entendre lo mes greu, la falta de respecte. Diumenge, un cop es va formar la grupeta, devíem ser uns 30 o 40, va passar el de sempre, gent a roda, gent feta pols... una mica de tot, pero em va sorprendre que al posar-nos a tirar el meu equip de la grupeta algun personatge s’en va mofar. No tinc el gust de saber qui va ser, pero de ven segur aquests personatges no arribaran enlloc, ja que el ciclisme es comença a entendre i aprendre per aquí, i no només en el podi. Un altre actitud penosa es la de la gent que no passa a l relleu “es que porto un company a davant” un company a davant? A 7 minuts? Vergonya els hauria de fer! I llavors estan els pro’s els que no passen un puto relleu pero que quan es tensa una mica criden “un punt menos” o “vamos campeones que enpalmamos alante”. Una grupeta es fa per acabar la carrera a poder ser dintre control, ja que per alguns equips, com el nostre, de moment ens em de conformar en veure el nom de l’equip a la classificació per equips, que per a nosaltres es molt important. I s’ha de tenir una mica de dignitat i companyerisme. Vull felicitar al equip Serveto, que tot i quedar-se tot l’equip radere van posar tot l’equip a tirar fins que van poder... així es comença a aprendre que es el ciclisme i que costa tenir resultats.

diumenge, 14 de març del 2010

La vida en bici

Sense cap mena de dubte es un del ciclistes mes apassionats quan parla de ciclisme, de tot el que envolta el ciclisme. Si d’una persona m’en alegro de que li vagin be les coses aquesta es ell. Sens dubte la victòria d’ahir es una victòria molt important, es una victòria a la Paris-Nice, però sense cap mena de dubte es una victòria de consagració, una victòria sobre una victòria, una victòria de lluita, lluita i mes lluita, una victòria a la constància a la perseverança i sobretot una victòria a la il·lusió. Ahir, acabada la carrera de Sabadell i conèixer la noticia em va treure el regust personal que portava a sobre, i tothom s’en alegrava, per alguna cosa deu ser... Un crak, com a persona i com a corredor i tan de bo aquesta victòria no sigui l’ultima, però estic segur que passi el que passi i vagi on vagi, en Xavi continuarà sent el Xavi que em va deixar els “rodillos” a la pujada als cavallers de Lleida, un tiu humil amb una entrega infinita.... ENHORABONA XAVI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dijous, 4 de març del 2010

Tot es possible

Diumenge, coronant Begues i veure que havia perdut temps respecte al grup principal vaig pensar “ja hi tornem a ser, ara ens ajuntarem 10 o 15 hi ningú serà capaç de tirar”.
Pero la meva grata sorpresa va ser veure que no era així, que el meu equip amb L’andreu, en Cudi i jo mateix, i amb L’inverse Lleida amb 3 0 4 mes i algun altre que (ho sento) no recordo qui eren ens vam posar d’acord i vam començar a passar relleus.
També s’ha de dir que hi van haver corredors que no van voler passar perquè portaven corredors davant!! I jo em pregunto:
Però si davant hi anaven uns 40 tius!! Això ja val com ha escapada per aquest equips que no van voler passar??? No ho entenc!!...però nosaltres a lo nostre, van ser 50 km de persecució on vaig disfrutar, vaig gaudir i fins i tot em vaig emocionar quan vam enllaçar amb el grup de davant.
Potser pensareu que això no te importància, que un cop t’has quedat segurament en el següent port ho tornaràs a fer... però per mi en te molta i no només a nivell personal sinó col·lectiu. Per a mi veure desprès de molt temps que hi ha gent que no es rendeix i que lluita i lluita sense importar-li la seva posició en carrera, això, per a mi es una petita victòria.
Enhorabona a tots els que vau treballar de valent!!!!

dilluns, 1 de març del 2010

Ganes

Avui era un d’aquells dies que tens especials ganes de sortir, i mes amb el dia que feia. I només posar-me a sobre la bici he notat que havia recuperat perfectament be de l’esforç d’ahir i m’he disposat a acabar la llum del dia sobre la bici gaudint d’aquestes precioses vistes, no calen les paraules...
Al fons Sant Pere de Roda i Perafita...
I apurant la llum del dia he arribat a casa ven fosc, pero amb ganes de mes!!!!