Diumenge, coronant Begues i veure que havia perdut temps respecte al grup principal vaig pensar “ja hi tornem a ser, ara ens ajuntarem 10 o 15 hi ningú serà capaç de tirar”.
Pero la meva grata sorpresa va ser veure que no era així, que el meu equip amb L’andreu, en Cudi i jo mateix, i amb L’inverse Lleida amb 3 0 4 mes i algun altre que (ho sento) no recordo qui eren ens vam posar d’acord i vam començar a passar relleus.
També s’ha de dir que hi van haver corredors que no van voler passar perquè portaven corredors davant!! I jo em pregunto:
Però si davant hi anaven uns 40 tius!! Això ja val com ha escapada per aquest equips que no van voler passar??? No ho entenc!!...però nosaltres a lo nostre, van ser 50 km de persecució on vaig disfrutar, vaig gaudir i fins i tot em vaig emocionar quan vam enllaçar amb el grup de davant.
Potser pensareu que això no te importància, que un cop t’has quedat segurament en el següent port ho tornaràs a fer... però per mi en te molta i no només a nivell personal sinó col·lectiu. Per a mi veure desprès de molt temps que hi ha gent que no es rendeix i que lluita i lluita sense importar-li la seva posició en carrera, això, per a mi es una petita victòria.
Enhorabona a tots els que vau treballar de valent!!!!