Les fotos son de l'entrenament d'avui, el vent emprenya però deixa aquestes fantastiques vistes
La sortida serà desde Banyoles!! A la rotonda que hi ha entrant per mata, que enllaça amb el passeig de la farga (la rotonda dels supermercats)
Qui vulgui venir ja ho sap!
diumenge dia 3 de Gener!!! i per cremar els torrons d'aquests dies farem una sortida a les 9,30h i farem entre 3 i 4 horetes. Anirem de Banyoles fins a Roses.
Unic requisit son portar les ganes de pedalar i passar una bona jornada!!
Ah! m'en oblidava, el preu de la inscripció és de 0 euros. Degut a la crisis em posat aquest modic preu!!
Pràcticament ja som al 2010, s’inicia una nova temporada plena d’incerteses i a l’espera del calendari 2010. Un calendari que ha dia d’avui encara no sabem.
Busques a fedecat i res de res, a les curses de carretera del 2010 només surten les socials que organitzen els clubs francesos que venen a fer la pre-temporada aquí.
I el calendari de socials de girona? Ja està aprovat i a la fede en l’apartat de properes curses no diu res! Tampoc no hi ha els impressos per les llicencies de l’any 2010!! No entenc res!
El que ja és pràcticament segur és que la prova que és feia a Porqueres, que acabava en alt i que tan va agradar a la gent enguany no serà al calendari elit s23, sinó que passarà a social. Una gran llàstima la veritat!
No se pas on anirem a parar, crec que anem enrere i tinc la sensació que els que tenen que moure el cul estan de braços plegats o bé no ens expliquen res.
Senyors de la federació, ja se que és molt fàcil criticar, pensareu... però amb més transparencia les coses s’entendrien molt millor, rectificar és de gent savia!
Aquí us deixo les proves del calendari gironí!!
24 de gener-estartit
31 de gener -Bescanó
7 de febrer -Olot
14 de Febrer - La Bisbal d'empordà
21 de febrer - Cassà de la Selva
Us hi espero a TOTS!!
Sovint mentre pedalo o mentre estic a qualsevol lloc penso en tot el que m'ha reportat el ciclisme, en tot el que m'ha donat i en tot el que he rebut a canvi.
Una de les coses i per a mi la més important és la gent que he conegut i que al llarg del temps s'han convertit en exel.lents amistats.
Segurament serà perquè compartim en moltes coses el mateix punt de vista, perquè tots em experimentat sensacions i plaers iguals.
Sabem que és estimar aquest esport, el respectem i l'apreciem i sense ell no seriem els mateixos, seriem feliços, segur, però no seriem els mateixos.
La bicicleta m'ha donat tot això i més, però aquests dies m'he volgut enrecordar de la gent que he conegut, dels que han passat de llarg i del que s'han quedat amb un tros del meu cor, a tots aquests ultims espero continuar pedalant amb vosaltres i compartir-ho tot, als que per desgracia ens han deixat sempre estareu dins el meu cor....
Va per tots vosaltres, SALUT I GAS A LA BURRA!!!!!!!!
aquest és un tipic nubol de tramuntana (la foto no és feta meva)
Durant tota la nit he ana sentint la persiana com donava cops i pensava..”la que m’espera demà”
Avui em tocaven fer sobre les 3h fent 90 km, i la veritat és que degut a la forta tramuntana he pensat en quedar-me a casa... Però semblava que afluixava hi he decidit sortir... a 6 ºc i la sensació termica degut al vent...mmmmm
He dit semblava i quan he posat peu als pedals he vist que el semblava era això, semblava. Però ja estava canviat i au! A pedalar!!
Pufffff!! He arribat a casa fet pols i sense poder complir amb el quilometratge, ha estat impossible!!
Però he arribat satisfet de fer les 3horetes!!
Any rere any passa la mateixa historia.
Comença una nova temporada i els rumors començen a aflorar. Que si tal equip no surt, que si un director te aparaulat un sponsor que li solucionarà la vida... i un llarg sense fi de coses.
Però amb el llarg dels anys he anat veient que sempre hi ha un determinat nombre de persones que sempre estan pululant per aquest mon aviam que pesquen.
Rumors amunt i rumors avall, però dona la gran casualitat que allà on hi ha caler llarg normalment hi han les mateixes persones, ja segui en equips amateurs o pro, i mira per on sempre acaben igual, estrellats. Estrelles que s’estrellen avanç de començar a brillar, com una casa començada pel teulat.
Jo faig la comparativa als ajuntaments de molts pobles d’arreu, sempre hi ha les mateixes persones, les mateixes màfies que estan allà hi hagi el color polític que hi hagi, sempre disposats a vendre l’anima al millor postor. Doncs amb el ciclisme català passa igual, i com als ajuntaments tots mutis i a la gavia no fos cas que algun dia poguéssim arreplegar algun duro.
Quants ponsors hi ha hagut a catalunya que ven cuidats haguessin fet llarga carrera?
Hi ha hagut sponsors que han estat molts i molts anys de patrocinadors, Viveros Alcanar, Artevi, Angel Mir, Espa, Medina,... i no m’en voldria deixar cap, i empre portat per les mateixes persones, equips amb directors que han sabut cuidar i mimar el patrocinador, ja siguin forts econòmicament o no.
Hi ha hagut altres grans marques que apuntaven molt amunt i que han quedat en un no res, em ve al cap el barça...
Aquest any no se sap si tindrem al Andorra-GranValira pro rodant per les, i jo em pregunto:
Si no surt de que serà la culpa?
Ja he pogut llegir que mauri i cia diuen que no tenen recolzament institucional per part de catalunya, que si pitos i que si flautes. És molt fàcil tirar la pilota al terrat del veí i presionar amb una carta de corredors pro.
No podria ser que la Generalitat no vegi clar el projecte?
No pot ser que uns i altres ens expliquen les coses a mitges?
Senyors, per aixecar un projecte en condicions fa falta uns bons fonaments, i aquests no son altres que la base, els nens, els cadets, els juvenils i acabant pels elits, que com la cosa no canviï hauran d’acabar fent carreres socials tots junts perquè no hi hauran carreres!!!
POTSER VA SENT HORA DE FER UNA CARTA A LA GENERALITAT I A LA FEDERACIÓ DEMANAT GENT COMPETENT PER REANIMAR UN CICLISME CATALÀ EN ESTAT CRITIC.
MENYS XUPAR TINTA I MÉS PENCAR!!!!
Historia
Avui he viscut una d'aquelles paradoxes que te la vida.
He passat d'estar assegut en una taula de negociació on he pogut comprovar la pota ètica d'algunes persones i la més que dubtable professionalitat d'altres. He vist com és pot aprofitar el contex d'una crisis per benefici propi i com certes persones actuen sense cap mirament per arribar al objectiu establert.
Sense anar més lluny he vist lo hipocrita i aprofitada que és la societat en que vivim.
I després d'això l'altre cara de la moneda i indubtablement la que més en reconforta.
Catalunya discrimina l´ elit del ciclisme El ciclisme professional català ha arribat a una situació límit. Obligats a emigrar a equips no catalans, en ocasions subvencionats per altres comunitats i organismes públics, el col·lectiu vol reivindicar una situació que sens dubte considera injusta. Veient el potencial econòmic i social de Catalunya resulta contradictòria la precària situació del ciclisme professional català. Invertir en un equip ciclista d'origen català significa fer-ho en una disciplina que ha donat excel·lents resultats internacionals a l'esport català. Molts èxits i grans resultats que han quedat en l´ oblit, generació darrera generació, obligant a molts dels seus actors a córrer en altres comunitats i països, quan no a penjar la bicicleta. Veient la repercussió que va obtenir l'arribada del Tour de França a Barcelona, es revela imprescindible una aposta en ferma per una activitat que garanteix visibilitat. A portes del centenari de la Volta Ciclista a Catalunya, no ens podem permetre més temps sense un projecte que canalitzi tant talent. El ciclisme català necessita per tant un projecte esportiu que englobi totes les edats i garanteixi el futur del nostre esport. Signat per Jaume Rovira, Xavier Tondo, Josep Jufré, Aitor Aznar, Eduardo Gonzalo, Carles Torrent, Eduard Prades, Israel Núñez, Xavier Florencio, Joaquim Rodríguez i Alberto Losada
O millor dit Laurent Jalabert. Sense cap mena de dubte un dels millors ciclistes que ha donat aquest esport. Quan jo vaig començar a anar amb bici va ser un mirall per a mi.
Segons diuen els que el coneixen, un crac dintre i fora del pilot.
Un corredor que estava en forma desde febrer a octubre (un ciclista com els d’avanç).
En els seus inicis era un sprinter i un bon classicoman.
Encara recordo aquella esgarrifosa caiguda en l’esprint del tour quan va xocar contra aquell policia que estava fent una foto...ufff! Sens dubte un home de ferro!
No se si va ser per aquesta caiguda i per la por que pugues agafar arran d’aquesta, però va passar de ser un esprinter “pur” a guanyar una general de la Vuelta i guanyar dos anys la general del tour i un campionat del mon de crono.
M’encanten aquests tipus de corredors totterreny que sempre surten a disputar i no això que esta de moda avui en dia i que desvirtua les competicions com quan un corredor diu que va a una determinada cursa a “rodar”...
Si Jalabert te un palmarès com el que te és gràcies a la seva classe, però també a l’ambició que corria en cada una de les carreres que disputava.
Avui dia crec que disputa maratons i fa ironmans, i no ho fa gens malament, en l’últim que va disputar a Hawai va acabar en el lloc 76!
Podria dir mil i una coses bones sobre aquest corredor, però em quedo amb les bones estones que em va fer passar..... ALLEZ JAJA!!!!!
Com sempre en aquestes èpoques comencen el ball d’equips.
Que si un sortirà que si l’altre no, que si un director és queda la pasta dels corredors, que si l’altre no se que.... en fi, aquests dies llegint algun foro i algun blog he tornat a veure com les rates comencen a podrir tot el que poden.
Generalment sempre son els mateixos, ex corredors o algun que altre corredor que en l’any present no li han complert el que deia el seu flamant i multimilionari contracte.
Si un ha estat en algun equip ja sabrà del que parlo, gairebé en tots els equips hi ha pomes podrides i com a tal les has de treure del cistell ja que si no et poden podrir les altres.
Hi ha corredors que desde que arriben al equip ja és pensen que tenen el lloc guanyat, que sense demostrar res és pensen que ho son tot. S’ha de ser humil en aquesta vida, molt humil... Quan les carreres comencen i els resultats no arriben aquestes estrelletes comences a despotricar i a intentar podrir totes les pomes ( que si el director no em paga el que em va prometre, que si no em porten a córrer fora...) i un llarg ect de tonteries.
Aquests dies llegint el foro de l’Ibon m’ha sabut greu veure com algú critica el CASiAL Alcanar i els seus directors.
D’en Librado i d’en Jimi només poden sortir bones paraules ja que son senyors de dalt a baix i sense fe per fer mal a ningú.
Tenen massa bona fe, i quan un corredor va a demanar per córrer amb ells quan ningú el vol ells diuen que si, en el meu cas que he estat tota la temporada quasi sense córrer mai m’han recriminat res, al contrari, sempre preguntant com estava i amb mil i una atencions.
Tots aquests corredors que li reclamen coses que han guanyat? Quin palmarès tenen?
Qui s’han pensat que son?
PER DEMANAR PRIMER TENS QUE DEMOSTRAR, I PER CRITICAR ALGÚ HO HAS DE FER AMB COLLONS I POSSAR EL NOM!!
GRÀCIES AL JIMI I AL LIBRADO PER SER COM SON.... DOS CAVALLERS!!!
Al fons Rocamaura i les medes vistes desde el Montplà
En Flaix s'ha refrescat
Torroella de Montgrí
Una rampa dura...
En flaix i jo
El golf de Roses
S'ha acabat fer la mitjdiada despres de dinar, han començat els entrenaments de pretemporada, dies curts, poca llum i toca pencar...quin plaer!!!! quines ganes!!!
Aqui us deixo unes imatges de l'excurssió a peu d'avui, després del gimnàs d'ahir i amb unes agulletes de tres parells de collons he fet una caminada pel Montgrí.
Novembre, comença el fred, o no!
El més de novembre significa començar la pre-temporada, i tot el que això comporta.
Il·lusió, és la paraula que últimament més utilitzo i és la que ara mateix recorre el meu cos. Molta il·lusió!
Aquest any serà diferent, per tot plegat afronto la pre-temporada amb més il·lusió que mai, amb més ganes i fent les coses diferents.
He fet cas als consells dels companys i aquest any estaré sota les “ordres” d’un preparador.
Evidentment degut a l’operació també hauré de fer les coses sota un control mèdic, que defet és el que hauria de fer tothom, estigui bé o no. Un control mèdic és vital per a la nostre salut i és poden detectar anomalies que de no fer l’esmentat control poden passar desapersegudes com em va passar a mi.
La pre-temporada... caminar, gimnàs, bici, les primeres sensacions...
La veritat és que ja tinc ganes (moltes) de que comenci la temporada, de retrobar-me amb tots vosaltres a la línia de sortida i compartit vatalletes en aquells entrenaments en grupeta....
Per cert! Aquest any no us escapareu de fer un entrenament d’aquells tan venparits amb mi!!! Poseu dia i hora!
La veritat és que avui he rebut els primers entrenaments de la pre-temporada i ja m’ha començat a recórrer aquell cuc per l’estómac, però més que cuc era una anaconda!
La veritat és que em miro a mi mateix i em veig com un juvenil quan passa a amateur,
Però com deia en Jose, he nascut ciclista!!
Son les 8 del matí d’un dia de gener, em llevo com cada dia per esmorzar i sortir a entrena. Miro per la finestra, totes les herbes del bosc de davant de casa estan blanques, el termòmetre marca -6ºc.
M’assento a la taula i mentre esmorzo miro el temps a les noticies, a la zona de la catalunya central boira, i les temperatures no seran positives fins que la boira no marxi.
Avui em toquen 6h30’!
En canvio i psicològicament ja tremolo del fred, pujo a la bici i un veí que surt de casa em mira i em diu “on vas amb aquest fred?”mmmmm.....
Sortint de casa el fred em recorre tot el cos, començo a pedalar, la boira està molt espessa però que hi farem, es la meva feina. Els paletes també treballen, penso.
No se quina ruta fer, vagi cap on vagi em fotre de fred igualment.
Les hores van caient sense donar-me’n conte, i ja fa estona que no sento els dits del peus ni de les mans. Arribant a casa comença a sortir el sol, son les 3 de la tarda i el termòmetre marca -1ºc, penso que d’aquí poc ja s’amagarà el sol i la temperatura no haurà pujat en tot el dia de 0ºc. Però penso en els companys de Lleida, jo segurament demà veuré el sol, ells passen dies i dies sense veure’l.
Arribo a casa em dutxo i la satisfacció que em recorre el cos és infinita, tinc la sensació de que he complert el meu entrenament i ho he fet amb ganes, sense pensar si sortit o no. Clar que he pensat que “joder amb aquest fred s’està millor a casa” però ni un moment he pensat en quedar-me a casa.
Quan un te aquesta sensació que més és pot demanar?
Cada cop que entro a internet em repasso algun que altre blog i les pagines que parlen de ciclisme, i sempre entro a fedecat.
Que és fedecat?
Una pagina de ciclisme?, una pagina d’amics?
Em faig aquesta pregunta perquè no entenc moltes coses.
La pagina de la federació la paguem tots amb els nostres impostos. Fedecat hauria de ser una pagina on és tractes el ciclisme català d’igual a igual, on tothom i fos representat.
En el capitol de ciclisme de carretera la cosa va de mal en pitjor i és evident que no és tracten els equips ni els corredors per igual. És evident que hi ha favoritismes i amics d’amics.
Tenim corredors sensacionals, que aquests últims anys han guanyat carreres sensacionals i gairebé no han sortit a la web de la fede.
Hi ha molts casos (per desgràcia) però n’hi ha un que sobresurt sobre tots.
Ja fa dies que vull parlar d’aquest cas, però donat que el tiu no para de sorprendrem i de guanyar noves carreres vaig pensar: “calla! Potser al final el trauran a la web!”. Doncs no!
Parlo del senyor Ibon Zugasti, un català que te un palmarès acollonant, un tiu que allà on va és respectat, apreciat i lloat. A tot arreu menys a casa seva!!
Es indignant com a català veure que un tiu com ell que porta el nom de catalunya arreu no se li dedica cap mena de reconeixement, ja segui en forma de noticia o com sigui.
No se que cony penseu, no se com teniu el valor de dir que defenseu el ciclisme català.
L’únic que feu és defensar els vostres amics i llepar el cul a tots els ciclistes que mai heu valorat i han demostrat terra enllà el seu valor esportiu i personal...
La temporada ja està acabada, potser si penso. Però mentre molts corredors estan pensant en descansar, plantejant si seguir o no, o en quin equip, que estan cremats...
Jo no! Deportivament parlant l’únic que tinc al cap és pedalar, de fet, sempre m’ha passat el mateix, mai he acabat la temporada fart de bici i vaig estar 3 anys corrent molt, molt!
Sempre quan acabava l’escalada a Montjuïc, ja estava pensant en la seguen temporada i fins a dia d’avui no m’he plantejat deixar de pedalar.
Aquest any és molt diferent als altres, la temporada s’he m’ha fet curta, de fet he fet uns 5000 km desde mitjans de Juny, no estic gens cansat.
Però hi ha una cosa que si que ha canviat i és la meva motivació. Sempre ha estat gran, però a dia d’avui la meva motivació és grandisima. Afronto la pre-temporada motivadisim, amb una il•lusió que no m’he l’acabo i amb unes ganes descomunals.
He fet cas a companys de bici i m’he posat en mans d’un preparador i avui m’he comprat un pulsometre amb cadència!!! Si m’obliguen a anar a més de 70 de cadència....jejejejejejeje.
Segurament aquesta temporada que ve serà molt especial per a mi, després del “susto” d’aquest any i de l’operació i va haver moments en que vaig pensar que no tornaria a pedalar tal i com a mi m’agrada (a tope!)
Estic segurisim que tinc molt marge de millora i que aconseguiré nous objectius encara que el meu objectiu principal ja el vaig complir aquest any...
tornar a pedalar en un gran grup...
Sense cap mena de dubte és una veritat com un temple.
Quants corredors i corredors amb unes qualitats excel•lents s’han quedat en grans promeses per culpa del cap? Molts!
No és qüestió de començar a citar corredors, però al llarg de tota la història del ciclisme n’hi ha hagut.
Personalment crec que un corredor quan està al 100 x 100 te que ser de físic i de ment, no serveix de gaire estar al 100 x 100 físicament si el cap el tens a la lluna..
Jo crec que va repartit meitat i meitat, 50 % físic 50% cap, o potser m’atreviria a decantar més cap al cap que cap al físic, sobretot en carreres de llarg desgast .Un gran corredor amb un gran palmarès gairebé sempre ha reunit aquestes qualitats.
Quantes vegades no he estat en cursa i veus que vas fent la goma i el teu cap comença a dir “no puc més, no puc més” i lògicament al final et quedes.
I d’altres vegades, quan estàs bé de forma i et sens valent el teu cap pensa que “va que encara et queda un punt més” i ataques i vas com un tiro!
El més bo de tot és que gairebé segur que físicament estàs igual, però el teu cap et traiciona i et fa veure el que no és.
Jo tinc comprovat que si vaig rodant ven colocat davant el grup em “creixo” i si vaig al darrere mmmmm.....
El cap és un factor essencial i fundamental en el ciclisme...
Gràcies pel dibuix judith.
Ja fa dies un corredor del meu equip, després de la carrera de Manlleu, em va demanar que li expliques que era per a mi un EQUIP.
Jo explicaré que és per a mi un equip, però crec que el millor de tot és ser un EQUIP i llavors pots entendre que és realment un EQUIP.
Un equip ho és en tots els sentit, un equip comença el primer dia que et truques o truques tu per formar part d’aquest EQUIP, el dia de la presentació, aquells nervis per conèixer els teus companys, per veure l’ambient...
El dia del primer entrenament on vas amb la màxima il·lusió, i que moltes vegades la nit avanç no acluques l’ull dels nervis. Rodar al costat dels companys amb la roba de l’equip, parlar amb un, amb l’altre, que els més veterans t’expliquin experiències i anècdotes, que et donguin consells...
El dia de la primera carrera, quan el director diu el que haurem de fer, a qui em d’ajudar, el dia que el “líder” et diu que vagis a buscar aigua al cotxe i tu li portes passant per el costat del gran grup i li dones, et dona les gràcies i tu tens aquella enorme satisfacció d’haver fet algo per l’EQUIP.
El dia que tens que tirar de carro de l’EQUIP, que junt amb els companys d’equip anem a relleus per tirar la escapada i jugar-te la carrera a l’esprint, que tu arribes a 20’ o fora de control, però el teu líder t’està esperant a meta per abraçar-te i donar-te les gràcies.
En una volta a l’hora de sopar, quan les coses no han anat bé i un equip és una pinya, tot és pot arreglar. Deportivament aquell dia n ha anat bé però sabent que l’any demà ho donarem TOTS tot per tornar a intentar-ho.
Un EQUIP és nota, quan tu vas a les carreres saps qui actua com a equip i qui no, saps perfectament la gent que quan el manen tirar de carro ho dona tot i qui és guarda algo per fer el puesto.
Un EQUIP son un conjunt de persones que lluiten UNIDES sense pensar en ells i pensant en un bé conjunt, una suma de persones que van a una.
Sortir a rodar a primera hora i trabar-te amb aquest espectacle no te preu, no penses en res, no et passa res pel cap, només gaudir i gaudir de l'espectacle de la naturalesa...
Les fotos son de l'entrenament d'avui, el vent emprenya però deixa aquestes fantastiques vistes
