dimecres, 25 de març del 2009

Proposta de categories i organització

-1ª divisió: Aquesta categoria donaria accés a córrer totes les proves Elit-s23 del calendari català. -2ª divisió: Aquesta categoria donaria accés a córrer totes les proves Elit-s23 que no puntuïn pel ranking de la RFEC (Em aquesta divisió quedaria absorbida la categoria ciclomaster). -Cap de les dues categories hauria de pagar cap inscripció. -Així mateix tots els clubs que rebin subvencions per part de les diferents federacions estarien obligats a organitzar com a mínim una carrera, de 1ª o 2ª divisió. -Així mateix és destinarien subvencions als clubs que promouen el ciclisme de competició i sobretot el ciclisme base en retraïment d’aquells clubs que reben subvencions per no fer res o per organitzar marxes cicloturistes. -Queda clar que les categories que paguen per córrer han fet un mal terrible al ciclisme de base i al ciclisme d’elit. No dic que en un principi fos aquesta l’intenció, és més, estic segur que no. El que si que està comprovat és que molt dirigents de molts clubs han deixat d’organitzar carreres de base o elit i ara fan carreres masters o veterans només perquè els deixen diners al calaix. -Cal recordar que la federació està per ajudar al bon funcionament i promoció del ciclisme, i no per posar pals a les rodes a la gent que estima aquest esport i te maneres diferent d’entendre el ciclisme. Una federació ha d’estar oberta a tots els pensaments però sense oblidar que és una federació de ciclisme i que tots i cada un dels seus representants estan allí per això. -Una altre proposta seria canviar el sistema de votacions que escullen al president-a de la federació per tal de que no és puguin comprar vots a base de subvencions. -Totes les subvencions que reben els clubs han de ser per fomentar el ciclisme i en cap cas per d’altres coses. Aquesta és la meva humil opinió i aquesta és la manera que tinc de pensar i desde la meva posició intentar ajudar al ciclisme.

dilluns, 23 de març del 2009

TV

Avui ha començat la Vuelta a Castilla i León. Desde fa dies és sabia que no la farien per tv. Allò de que és una volta “menor”. Jo mai he entès quan un corredor guanya una carrera i diuen ”Clar és que faltava fulanito” les carreres surten amb uns determinats corredors i son aquests els que és juguen la victòria. Falti que falti no és pot treure mèrit a una victòria. Sigui en una volta menor o “major”. Bueno al que anava, de cop i volta Lance Amstrong decideix que ve a correr i llavors la tv de cul per poder retransmetre la volta i ves a saber tu el paston que hauran pagat per poder fer-la. Les voltes de la vida, el seu talismà ha caigut i te fissura la clavícula! S’ha acabat la volta? NO!! La volta continua i l’espectacle està servit. Ja fa anys, des dels temps de Miguel Indurain que TVE va d’eixa d’emetre el Giro d’Italia, per a mi un gran error. El mateix passa amb la Paris-Roubaix, cada any fan menys estona i algun any fins i tot la donen ½ hora i indiferit! És patètic el tracte que les tv donen al ciclisme. Això si, si un ciclista dona positiu ho donen avanç del futbol! Clar, la merda del morbo si que ven, si sur un tal Manzano en plan yonqui això si que surt, això si que ven!! Les televisions publiques les paguem entre tots i per tant em de ser nosaltres els que decidim que volem que hi facin. El tracte que te TV3 amb el ciclisme és molt greu, l’any passat va ser el primer que es va fer la volta a catalunya en directe!! Això no és possible! La volta de casa i no poden fer-la en directe sempre? ( i siusplau, els comentaristes poseu-hi una mica més de “salero”) no puc entendre que amb la de catalans que hi ha a la elit del ciclisme (i parlo de totes les modalitats) no surtin mai als TN. Sempre s’ha donat l’excusa que si és fa una cosa o una altre per tv és per l’audiència que pugui tenir, en part per les tv privades ho entenc, però les publiques?

dissabte, 21 de març del 2009

"M'ha passat una btt del carrefour"!!

Torno a ser jo. Avui m’ha passat una d’aquelles coses que et fa rumiar. Anava fent la meva passejadeta d’una horeta molt, molt suau per una carretera molt tranquil·la que hi ha per la platja de pals, quan de sobte agafo un encreuament i uns 100 mts rere meu anava un “ciclista”. De cop i volta sento un soroll rere meu, un “giri” amb una btt del carrefour amb xandall i unes xancletes m’ha passat i el molt cabrit en arribar a dalt de la “pujada” ha fet la típica mirada mirant enrere aviam quant de tros m’havia tret. Tinc que reconèixer que per ganes m’hagués picat, però he pensat, “tranquil que encara et falta”. La veritat que em costa molt anar tan a poc a poc sobre la bici, acostumat a entrenar un parell d’hores a fondo. Ha estat una anècdota divertida que m’ha fet pensar que torno a ser jo sobre la bici, un picat!
Em queden moltes sortides amb la meva companya de fatigues, la meva ombra...

dimecres, 18 de març del 2009

Dia 1

No tinc paraules per descriure el que he sentit avui al tornar a pujar sobre la bicicleta. Han passat dos mesos desde l’últim dia i avui ha estat la primera sortida d’una llarga recuperació que em queda per davant. Una horeta sense forçar gens, però només de tornar a sentir la brisa del mar sobre la bicicleta i deixar-me desllisar per la carretera ja m’ha omplert de satisfacció.

dimarts, 17 de març del 2009

Toca paciència

Avui la tan esperada visita al metge, ja fa uns dos mesos desde la operació i avui tocava visita post operatori. Tot molt bé, la recuperació perfecte, el que no m’ha agradat tant és que encara no puc competir. Com a mínim hauré d’esperar fins la pròxima visita, el 16 de juny. La veritat és que en el fons sabia que una cosa així podia passar. El metge hem va dir que unes 6 setmanes després de l’operació podia començar a fer vida normal, però clar, posar el cor a 200 pulsacions no és vida normal, segons el metge. Per mi si que és normal però toca tenir paciència i esperar. De moment a fer rodatge, sortides curtes d’una horeta amb el pols molt baix, 120 pulsacions. Doncs hauré de continuar fent fotos a les carreres i acompanyar a en Jimi al cotxe, que desde el cotxe també s’aprèn i és una experiència nova per a mi, tot i que el meu lloc està pedalant.

diumenge, 15 de març del 2009

Fotos XII trofeu Guillamet (Figueres)

El Primer escapat del dia, Oscar Brualla
Dani Lopez
En Juande a la carrega!
Muller, Soler i Zugasti
El Guanyador de la cursa, Airan
Company d'equip, en Sergi
Jose, controlant el grup
Soler, Muller, Brualla i Juande en un altre intent de marxar
Jordi Soler
En Quim Badia, amb la il.lusió de sempre

divendres, 13 de març del 2009

"pinganillo"

Ja fa temps que hi ha la polèmica de que si “pinganillos” si “pinganillos” no. Personalment crec que “pinganillos” no! Per què? Per a mi treuen tota l’essència del ciclisme en el seu estat pur. Avui dia el ciclista només a de pedalar i punt. El ciclisme no és això. El ciclista ha de pedalar, s’ha de sacrificar amb els entrenaments tota la setmana, amb el menjar i amb mil sacrificis més. Però el que diferencia als corredors, deixant a part el potencial físic, és la manera de veure les carreres, d’interpretar les curses, la capacitat de decisió en moments crucials de la carrera...Un corredor és molt més que un esportista que pedala. És una esportista que necessita el 100x100 del seu cap en plena cursa. S’ha arribat a un punt on el corredor que agafa un principi d’escapada avanç de donar relleus pregunta pel “pinganillo” que faig? No son capaços de pendre decisions per si mateixos i és limiten a pedalar i a obeir ordres. Molts corredors no passen relleus fins que el seu director els dona premis. Un ciclista ha de tenir capacitat de decisió i el “pinganillo” és un atras per al desenvolupament com a corredor d’un ciclista. A part de tot això el “pinganillo” priva d’un espectacle pur...

diumenge, 8 de març del 2009

La costa de l'Estartit

La Foradada, les envarcacions passen per sota
Penyasegats espectaculars
Mar i terra es troben
Darrere els penyasegats, l'Estartit
Coves
Cuan sent l'olor de l'aigua, li falta temps
Sobre de la foradada
I com disfruta
A sota, la foradada
Al fons, Roses
Avui caminada per la costa de Torroella i l'Estartit. Unes vistes espectaculars i una tranquilitat...

dimarts, 3 de març del 2009

PARIS ROUBAIX

L'infern
El patiment
Els nervis
La gloria
El sacrifici
Sense cap mena de dubte és la carrera que em te el cor robat, no puc descriure el sentiment que em produeix aquesta carrera, de veritat que em possa la pell de gallina cada vegada que hi penso.
Veure l'afició que hi ha, lo que la gent viu aquesta carrera, amb aquella passió, amb aquell esperit...uff!
Com molts corredors han dit és una carrera que t'ho dona tot, ho t'ho treu tot.
M'indigna veure la poca repercussió que li donen els mitjans d'aquí, i lo poc que interessa als directors d'aquí. Als equips espanyols mai han tingut cap mena de prelidecció per aquestes carreres i magnifics corredors han hagut de marxar per poder fer el ciclisme que ha ells els agrada, cas de Freire, Flecha, Astarloa, per citar-ne algun. En canvi han intentat convertir un exel.lent classicoman en un corredor de grans voltes, Valverde.
La Paris Roubaix és una carrera que res te ha veure amb les altres, cada cop que passo per un enpedrat d'algun poble em ve al cap aquesta carrera, una gran carrera...