dilluns, 31 d’agost del 2009

Sensacions

Feia molt de temps que no tenia aquestes sensacions. Aquelles que et permeten disfrutar patint, que veus que de tant en tant pots treure el cap per davant de la cursa, que et pots permetre atacar, que sens que tens força... Se que el meu moment de forma no és bó, se que encara em falta, però poder acabar 3 carreres amb 5 dies per a mi ja és molt. I les he acabat amb bones sensacions, i dic bones perquè he pogut rodar davant del pilot (a estones) i de tant en tant he pogut sortir a algun tall. Mica en mica vaig recuperant aquell cop de pedal que fa tan de temps que no tinc. A la carrera de la Senia vaig al·lucinar de lo ràpid que és va anar, se que potser m’ho va semblar a mi ja que no estic al 100 x 100 i potser per això em va semblar que és volava. Dissabte a vallter vaig anar força bé fins que ha meitat de port les forces em va dir prou i vaig arribar a dalt com vaig poder, però vaig arribar.. I avui al circuit de Sants he vist que la gent anava plegant i que jo anava aguantant, i m’ha passat com ha vallter, hi ha hagut un moment que les forçes m’han dit prou i m’he quedat sol, i m’he pensat que la meva carrera ja estava, però no, els arbitres m’han deixar continuar i he pogut acabar la carrera amb molt de patiment però amb una il·lusió terrible. 3 de 3!!! Per a mi un balanç més que satisfactori!!!

diumenge, 23 d’agost del 2009

Porra per la Vuelta!!

Aviam que s'acosta més i endevina els 6 primers classificats de la vuelta!!!! De premi no n'hi ha, estem en crisis, però tindreu la satisfacció d'haver-ho acertat!! Bueno va, qui ho acerti al 100x100 el convido a un suis i un xuxo de crema d'una pastisseria que els fan de collons!!!! anims!!!!!!

divendres, 21 d’agost del 2009

De rutes

Dimarts, Sant Pere de Rodes i Perafita. Al fons el Port de la Selva
Desde l'alt de Perafita amb el Golf de Roses al fons
Sant Pere de Rodes
Dimecres, Alt de Rocacorba. Aquí la rampa per on saltes els que fan parapent ( jo no saltaría!)
En una rampa durissima amb les antenes del cim al fons.
Divendres, La Mare de deu del Mont.
Acompanyat d'en Teixi, que m'ha deixat tirat!! jeje!
Desde d'alt una vista magnifica del Pirineu
Mai havia pujat i és molt dur, sobretot la part final!! Repetiré!!

dimecres, 19 d’agost del 2009

Compromís

Això és el que tot corredor hauria de tenir amb el club o equip pel que corre. És molt trist veure la quantitat de corredors que no saben el que és el compromís, que no saben el que costa treure un equip endavant i que no tenen ni punyetera idea del temps i diners que han perdut els responsables dels seus respectius equips. Cada any passa igual, al començar el any, el dia de la presentació penses: Collons tindré que apretar el cul si vull anar a la 1º copa espanya! Poden anar 7 o 8 i som 22!! Ufffff!! El meu últim any a l’Angel mir Vaig tindre aquesta sensació i vaig acabar l’any amb 88 dies de competició! Per què? Sempre estava com a suplent i sempre acabava anant a correr. Any rere any veig com a principi de temporada els equips estan a tope, el dia de donar la roba no falta ningú, el de la presentació tampoc, al inauguració ja hi ha algun que falla i a partir d’aquí comença la desbandada! Tots aquests corredors mai s’han parat a pensar els calers que costen a l’equip? Els maldecaps dels responsables? La desil·lusió que tenen en veure que van a fer de directors a una carrera i van només un parell de corredors? Les coses no només és demostren a principi d’any, sinó que és fa durant tot l’any, carrera rere carrera i cap de setmana rere cap de setmana. Hi ha molta gent involucrada en un equip, molta gent que hi posa tota la il·lusió del mon en construir un equip com perquè per culpa de quatre ninyatos perdin aquesta il·lusió!

dilluns, 17 d’agost del 2009

6h, 10 VOLTES

Aquest és el meu balanç de la carrera del Plà de santa Maria. 6 hores de cotxe per fer poc més de 10 voltes. La veritat és que esperava alguna cosa més. Savia de sobres que acabar era quelcom dificil, però aguantar una mica més... En fi, per a mi estar a cada sortida ja és un premi, i vaig disfrutar d'alló més al escalfament amb tots els companys de pilot! M'en vaig anar amb regust a derrota però passades les hores ja estic altre cop al 100x100 de moral, cosa que no és gens dificil!! Una cosa és clara, no tinc "xispa" !!! però gens!!! ens veiem a la proxima!!!!

diumenge, 9 d’agost del 2009

Promesses

Un del primers reptes va ser pujar a Montserrat
I amb una setmanets d'entrenament vaig fer-hi cap!!!
La segona promesa era rapar-me el cap quan acabes la primera cursa...
I una de les que més il.lusió em feia complir, anar de Torroella de Montgrí fins a Sant Joan de Vilatorrada, a les 7h del matí i amb el terra mullat el diumenge passat vaig fer cap a Sant Joan.
Aquí deixant el Montgrí darrere
Al pas per Angles, amb el montseny al fons
Després d'una llarga ascensió arribant a Sant Hilari
Aquí amb el Turó de l'Home al fons
EL coll de la Pullossa, ja amb bastanta calor però prop de casa...
aquí arribant a Sant Joan de Vilatorrada, amb 161km i 5h50'.
He disfrutat com un nen, i tot i el poc entrenament que porto acumulat he arribat prou bé.
Les promesses és fan per complir-les, i aquestes encara més!!

dimarts, 4 d’agost del 2009

Patriotisme periodístic

Nadal, Lorenzo, Alonso, Valverde, Pedrosa, Contador i un llarg etcetera de deportistes. Tots tenen en comú que estan recolzats pels periodistes espanyols, que els alaben al més alt del podi i en un no res els enfonsen en les més profundes de les misèries. A part d’això tenen en comú que no em cauen bé, i gran part de la culpa la te la premsa, però ells també. Estic cansat de veure com tot ho fan bé, recordo els recent gran premi de Montmeló de moto GP que quan Lorenzo avançava a Rossi “ como le ha passado la mano por la cara” o “ madre mia que leccion de pilotage le està dando Lorenzo a Rossi” ara quan el van passar a l’ultima curva l’únic que va parlar va ser Crivillé. Aquest és un exemple. L’any passat va ser el duel Alonso- Hamilton, deu ni do la de tonteries que vaig arribar a sentir, i ja no entro a valorar si tenien raó o no, però crec que el temps parla per si sol, i no us recorda aquesta guerra a la de Contador amb Lance? Pobret contador... clar, el millor material li donaven a Lance i ell anava amb tricicle, no? Nadal! Gran tenista, molt gran, però a mi m’agrada molt més la manera de ser i de jugar de Federer. Potser és per el Vamos Rafa!! O per les munyequere que porta quan juga... Recordeu Johan Muller? Aquell esquiador de fons que el van coronar espanyol de la nit al dia i el van destronar al mateix temps!! Quan va guanyar les medalles d’or era Juanito Muller, “el español” quan va donar possitiu va passar a ser altre cop johan Muller, “el Aleman nacionalizado español”. Pau Gasol, quan va marxar a la NBA era un “nyicris” era el “catalan que va a provar suerte en la NBA como tantos otros” ara és el “español Gasol” Com tots sabeu el meu esport és el ciclisme, i mai, absolutament mai m’havia passat el que em passa ara. Avanç tan m’era el qui guanyes, mentre ho fes per mèrits i donant espectacle, ara això ja no és així, ara no m’agrada que guanyi contador. Estic fart del pedestal on l’han colocat (és un excel·lent ciclista amb unes qualitats enormes) però no m’agrada gens les persones que és fan fortes i que és guanyen a les masses plorant, donant la culpa dels seus mals als altres i als companys d’equip. No pot ésser que mentre altres països lluiten contra els tramposos aquí la federació i la premsa recolzi a possibles culpables, mentre enfonsen a d’altres esportistes de fora del país... en català hi ha una frase que diu “al final s’els hi veu massa el llautó”