He conegut molta gent en el mon del ciclisme, per a mi, uns millor no haver-los conegut, altres han passat sense ni fu ni fa , altres, hola i adeu, amb la majoria hi he establert converses i uns pocs una bona amistat.
Però és amb molt pocs amb els que realment he après el que és sentir amor i passió per la bici, i en didac n’és un. Han passat ja 5 anys desde que ens vam conèixer, va ser el 2004, quin any! Entre altres coses pel que vaig córrer, Memorial Valenciaga, Circuito Montañes, la Vuelta a el Salvador... i sobretot per la gent amb la qual vaig compartir equip, Tondo, Wilson, Pintado, Piferrer, Verderes, Parra i en Didac Cuadros. Quina classe que te el tiu, entrenant 2 hores al dia va tenir collons de fer 2º a la Volta a Tarragona! També recordo la Volta a l’Empordà, concretament a la crono per equips, nosaltres tots amb cabra i ell amb la bici normal i donant uns relleus que feines teníem a seguir-lo. Poques vegades he vist algú amb la seva classe sobre la bicicleta, però el que més em va sobtar d’ell va ser la seva humilitat. M’ho vaig passar de conya anant a carreres amb ell, sempre de bon humor, fent conya i sobretot impartint classes de companyerisme. Una persona amb la seva classe avui en dia costa molt de trobar.
Ara córrer a peu i fa duatlons i el tiu està davant i guanya!! Això és classe.
Jo el vaig conèixer desprès del seu pas per pros al paternina, no va tenir gens de sort, però si una cosa tinc clara és que classe per córrer a professionals no li falta.
Un bon professional de la bici hauria d’agafar com a referent un tiu com en didac, un superclasse sobre la bicicleta i una excel·lent persona.