El meu adeu del Lycos

Avui parlaré de la meva marxa del Lycos. Era el meu primer any en elit i gràcies al meu tiet (josep Pesarrodona) que coneixia al Manel Gonzalo (director del lycos) em van fer un forat en aquest gran equip. La veritat és que encara recordo la primera reunió, allà a Bellaterra, jo amb uns nervis de collons, tot ple de figures i de cop i volta, d’entre mig de totes les autopistes que hi ha per allà surt un ciclista vestit de l’Artevi amb la bici. Jo deia, però per on ha vingut? Era en Juande. Va començar la temporada, hi les coses no sortien com jo esperava, entrenava molt i les carreres no acabaven d’anar gens bé. Jo veia que l’equip anava a córrer a fora i jo em quedava a casa, i no ho entenia.(error). La primera vegada que em van portar a córrer a fora a el GP Nuestra senyora de Valverde, la cosa va anar fatal i allà em vaig acabar de cansar. Per allà el mes de Juny em va sortir la oportunitat d’anar a córrer amb l’equip Mozia, de Torradembarra i ho vaig fer.(2error) Recordo que a la següent carrera em van venir els capos de l’equip del lycos(juande, Moli, segú) a parlar amb mi per que algú els hi havia dit que jo havia plegat per què no cobrava els premis de les carreres, recordo aquell dia com si fos ahir. Vam estar parlant dels motius pels quals jo vaig marxar i els vaig dir que necessitava estar en un equip amb més llibertat i poder demostrar-me a mi mateix que podia ser vàlid pel ciclisme. Va quedat tot aclarit. Val a dir que tan els corredors com els directors van respectar la meva decisió. Amb tot això vull dir que val la pena tenir paciència, jo ara veig que em vaig equivocar al marxar, que allà estava en el millor equip i amb els millors corredors i amb tot el que em feia falta per poder ser ciclista. Canviar d’equip em va servir per conèixer a un equip “petit” amb una gent collonuda, la família Moreno. Del Lycos en guardo molt bon record. Em quedo amb que eren un equip plegat de cracks i molt ven avinguts.

fil i agulla

Doncs desprès d’uns dies d’absència pels motius que ja sabeu torno a estar per aquí. Encara em queden un mes i pico de recuperació, però la casa marxa bé. Voldria agrair la feina feta pel equip de metges que em va operar i agrair també lo ven cuidat que vaig estar. Així també agrair les mostres de suport que he rebut via telefon, sms, blog, i sobretot a la gent que va estar allà amb mi. A tots mil gràcies!!

Ciclisme català

Tots sabem com està el ciclisme en general, i com que nosaltres majoritàriament correm a catalunya sabem encara millor com està el ciclisme català. No penso que el ciclisme a catalunya estigui ni millor ni pitjor que en altres comunitats autònomes. Evidentment si que hi ha llocs on el ciclisme es tracta d’una manera diferent. I aquí està la meva reflexió. No m’agrada gens quan es critica el ciclisme català desde dins mateix, i no m’agrada perquè em dol. Em dol veure com a canviat el ciclisme aquí, a catalunya i desde el meu punt de vista no tota la culpa la tenim nosaltres, els corredors, que també en tenim la nostre part. Crec que els culpables són varis. Encara em faig creus, com un equip català (ditec-camp de Tarragona) portant de lider de les Grans-classiques en Mauricio Muller, va assistir a la carrera d’olot sol i sense cotxe ni director d’equip. Una bona manera de recolzar el ciclisme català? No entenc tampoc com és possible que el campionat de catalunya de CRI puntui per les Grans Clàssiques i el de ruta no. No entenc que ja no hi hagi un ranking absolut i que grans carreres com per exemple la de Porqueres, alcanar, vinyols... puntuïn una misèria de punts. No entenc com desde la FCC no hi ha ajudes als clubs que fomenten el ciclisme de base i de competició. No entenc el passotisme que hi ha a la federació davant de la crisis que viu el ciclisme en general i el català en particular. Els directors d’equip! No entenc quina visió tenen de les carreres. “tu sempre a roda i no passis relleus” aquest any i anteriors ho he sentit molts cops. No suporto veure la covardia de molts corredors que es posen en una escapada i no treuen el cap ni de broma,i no perquè no puguin, sinó perquè no volen. No entenc com hi ha equips que prefereixen fer-se 400km per anar a córrer una circuitada fora de catalunya en comptes de córrer una Gran carrera a catalunya. No entendre mai a la vida com hi ha gentussa capaç d’aprofitar-se dels corredors, patrocinadors i de gent que és preocupa del ciclisme. No entenc a la gent que un cop a vist que no serà professional i que no li agrada la bici continuï corrents per calers, (mercenaris dels ciclisme) em sembla collonut que continuïn corrents els que si que els agrada aquest esport, però no per diners. No entendre mai el sistema d’elecció a les respectives federacions, ni el sistema interessat a l’hora de repartir les subvencions. En definitiva, aquestes són les coses, entre moltes d’altres, que han fet que estem on estem ara mateix, i si la cosa no canvia, estarem allà mateix molt de temps. Però jo sóc optimista, i penso que això canviarà...ha de canviar!

Sempre he pensat així

Que significa el ciclisme per tu? Aquesta és una pregunta que molta gent em fa quan veuen la meva passió per aquest esport. I sempre he pensat que la resposta és ràpida, però amb el temps m’he adonat que la resposta no es tan ràpida com jo la creia. Simplement quan em pregunten la meva resposta és que “ sempre he pensat així.” I en part és així, però any rera any he intentat trobar una explicació a tot. Penso que si vols que la gent intenti sentir, o com a mínim posar-se a la teva pell has de ser més convincent a l’hora d’explicar-te. I la veritat és que a mi em costa molt i no ho se fer. Cada vegada que algú m’ha fet la dixosa pregunta he intentat buscar la millor resposta i segur que cada cop que m’han fet la pregunta he respost amb una explicació diferent. El ciclista neix, la passió per aquest esport és porta dins de cada un, uns ho mostrem d’una manera i uns d’un altre, el sacrifici, l’esforç, el patiment del dia a dia, el llevar-te cada dia a les 5 del matí per anar a treballar i seguidament sortir a entrenar, a planificar-te els entrenaments acoblant-los a la teva vida personal, el llevar-te un diumenge a les 5 del matí per anar a una carrera, el plaer d’acabar una carrera en el lloc 50º però sabent que ho has donat tot, l’orgull de veure guanyar un company d’equip una carrera on tu has tingut molt a veure en la seva victòria, l’abraçada a l’arribada a meta amb el company que ha guanyat, o el que no ha guanyat però que t’agraeix la feina que has fet per ell, les hores dins el cotxe anant a les carreres, les experiències explicades per un i per l’altre, les hores en els hotels, els nervis de cada carrera, veure per tv com un que havia esta company teu guanya una carrera, veure a qualsevol corredor guanyar una Paris-Roubaix, veure un corredor plorant a sobre d’un podi, aplicar el que t’ensenya la bici a la vida personal, les vivències i les misèries compartides, les derrotes i les victòries, les llàgrimes de dolor i les llàgrimes de victòria... Segurament totes aquestes coses servirien per explicar que significa el ciclisme per a mi, però segur que el pròxim cop que em preguntin respondré el mateix “sempre he pensat així”

Plantilla del Andorra- granvalira

1. http://www.uci.ch/templates/UCI/UCI2/layout.asp?MenuId=MTUyNzM Riders ALVES DE OLIVEIRA Luis Felipe, AND. AZNAR TORRES Aitor, ESP. BRITO DA COSTA SOUSA Sergio, AND. CHUZHDA Dmytro, UKR. GARCIA DE MATEO RUBIO Raul, ESP. GARCIA DE MATEOS RUBIO Vicente, ESP . LOPEZ CALERO Xavier, AND. LOPEZ RIBEIRO Helder, AND. MOA SANCHEZ Julio, AND. PEREZ TAPIES Indaleci, AND. PRADES REVERTE Eduard, ESP. PUNZANO MARTINEZ Aitor, AND. RAMOS GUTIERREZ Jose Luis, AND. ROVIRA POUS Jaume, ESP. TORRENT TARRES Carlos, ESP. VALLEJO DOMINGUEZ Angel, ESP.

Ciclocross a Manresa

Jordi soler

Jose a la rampa enfangada

L'adrià tous

L'Alfonso, amb el cor a 200!!

Carnicer 2º, i izquierdo, 3º

Aquí és veu un bon canvi, d'anar a sobre a possar peu a terra

L'Alfonso, quina rampa!!

Lozano, guanyador incontestable

El Jose a la 1º volta.

Finalment el dia va acompanyar i és va poder disfrutar d'un bonic espectacle, tot i el retard de la prova reina que va començar passades la 13! Vaig poder veure uns quants bloggers i el meu futur company d'equip, l'Alfonso. En Jose és va fer quasi una volta sencera al circuit amb la roda davantera punxada i per tant la va fer a peu.

temporada 2008

Aquesta ha estat una temporada de contrastos, per una part he tornat a córrer a la categoria elit s23, sens dubte la millor decisió que vaig i vam pendre. Dic vam perquè com bé sabeu el renault olot veníem de la categoria ciclomaster. A finals de la temporada 2007 vam plantejar aquesta opció (uns ja teníem clar que ho faríem igualment) i a gairebé tothom li va semblar perfecte, i així ho vam fet. Hi ha agut de tot, corredors que estan contents, molt contents i d’altres que tornaran a la categoria en la qual estàvem. Jo personalment m’ho he passat molt bé, que al cap i a la fi és lo important. Per què dic que ha estat de contrastos? Doncs perquè he conegut a persones que son la cara i la creu del ciclisme, he conegut a en Jimi i l’Elvira, dos persones sensacionals i amants d’aquest esport, en Jaume Torrentó (el kamikaze), i a tots els altres companys que ja coneixia de l’any passat, entre tots ho em fet el millor possible i tots i cada un ens em deixat la pell a la carretera, bé, uns més que els altres. De ven segur que tots ens en portem un record gratificant d’aquesta temporada. Una altre cara positiva ha estat tornar a coincidir amb antics companys que ja havia coincidit en les altres temporades com a elit, ha estat un plaer retrobar-vos a tots. La creu, ja la sabeu tots, en Jordi Arteman, que a dia d’avui encara no ha donat l’explicació que crec que mereixem, això si, ell amb el cap ven alt. Acabaré amb un altre aspecte positiu, trobar gent que no coneixia o que aquest any he conegut una mica millor gràcies als blogs, Dani, Jose, Juande, vini, Vilanova i gent que conec a través dels blogs i que espero coincidir algun dia amb ells. Molta sort a tots de cara aquesta present temporada i espero retrobar-vos ven habita !