Lluny, lluny...

Podria utilitzar aquestes paraules per diverses coses, però avui son per definir amb un adjectiu el que penso de l’actual manera que tenen moltissims corredors d’entendre el ciclisme tal i com jo l’entenc. I la carrera de dissabte en va ser una mostra més. La carrera va sortir a 1000 per hora, i en la segona de set voltes es va fer l’escapada bona. No vam posar a cap conponent de l’equip a l’escapada, tot i que en Joaquin va estar a punt d’entrar, la resta de l’equip al pilot principal. Un cop vam “absorbir” al grupet on anava en Joaquin i vam poder reestructurar l’equip vam decidir tirar del grup. I vam decidir tirar sabent que era impossible neutralitzar l’escapada, però també sabíem que si no tiràvem el grup on anàvem aniria a parar fora de carrera. O sigui que 5 corredors ens vam posar a tirar, en un moment on les meves forces ja anaven minvant vaig anar a parar a darrere del pilot on vaig trobar un corredor de l’equip i li vaig dir que vingues a ajudar-nos i mentre li deia això un altre corredor em va dir “ perquè tireu, si no servei per res”. En aquell moment que ja anava “mort” aquelles paraules em van encendre i li vaig respodre “ si no tens ningú a l’escapada el que toca es tirar”. Si el teu equip no ha estat capaç de posar ningú a l’escapada, per dignitat l’unic que et queda per fer es tirar del pilot, encara que sigui com a “càstig” per no haver fet bé les coses. A mi em cauria la cara de vergonya no portar ningú a l’escapada, anar a roda tota la carrera i esprintar per fer el 35! Prefereixo donar-ho tot per l'equip i no poder acavar la carrera i arribar a meta desfondat com dissabte! Que vull dir amb tot això? Doncs que cada dia que passa entenc menys les maneres com els corredors entenen el ciclisme, la poca sang que tenen, lo comodons que s’han tornat, la poca lectura de carrera que tenen, les poques ganes de patir, la poca ambició, la mala educació, que avui dia primer son vedets avanç que corredors, però sobretot el que més greu em sap es el poc companyerisme que mostren molts. Moltes vegades en pregunto on ha quedat l’essència del bon ciclisme, l’essència del companyerisme, l’essència d’aquell gran esport que un dia em va meravellar i que tot i trobar-me en situacions com aquestes, a mi ningú em farà canviar la meva manera de viure i entendre aquest esport com sempre l’he viscut.... amb amor....

cara a cara? uffff!!!!

Per mi no tindria calor, ja que el millor ciclista de la historia atacava a totarreu, pujada, baixada, plà, avituallaments, adoquins... com diu ell. Merckx, contra Contador, un duel que mai veurem i que cada un pot imaginar, pero sota el meu punt de vista es que està clar es que Merckx era un lluitador, un guanyador. Molts em direu que els temps han canviat i que ara ja no es com avanç, potser si, pero sense cap dubte amb quedo amb el ciclisme d'avanç, on tothom savia com començava una etapa i ningú savia com acabaria, el que era segur era que la lluita estava asegurada.

El tour ha canviat. Ara a tots aquells que em deien que el tour era perfecte per fer la migdiada ara els dono la raó. Espero que la torni a tenir jo ven haviat!!!

Aquest any tinc el precentiment que algun jove valor treura el cap i plantarà cara a les dues vedetts!! tinc dos candidats....

Aquest Tour serà especial per a molta gent, sobretot per en Beñat Intxausti, que vol dedicar un maillot a un gran corredor.

Jo mentrestant a seguir rodant, recuperant forçes per dissabte. Toca una de les millors carreres del calendari català, a sant pere de ribes!!

Janie Longo

52 anys, i avui ha tornat a guanyar un altre campionat de França amb contrarellotge. Un any tenia jo quan va guanyar el primer, l'any 1979. Una esportista com mai hi ha hagut, de ven segur que la seva màxima virtut es l'amor per el ciclisme, sense això seria impossible aguantar durant tants anys al seu nivell. 9 vegades campiona del mon, campiona olimpica a Atlanta, 5 campionats del mon de pista, ha guanyat 3 vegades el tour, l'any 87, 88, i 89. 58 son les vegades que ha guanyat el campionat de frança, ja sigui en CRI o en Ruta. Aquí us deixo tot el palmarés. I segueix en actiu i diu que vol segui més enllà dels jocs olimpics de Londres...

I la seva pàgina web

Sense cap mena de dubte això es passió i dedicació a un esport.

ALLEZ JANIE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

pot ser?

Sembla que si no hi ha res de nou aquest cap de setmana tindrem dues carreres seguides, dissable a Sant Joan d'espí i diumenge a Perafort.

En un any particularment dur per als organitzadors i on s'han suspes un bon grapat de carreres sembla que alguns encara aconsegueixen amb un esforç admirable, tirar les seves carreres endavant.

Des d'aquí vull agrair profundament a tots aquells que han fet les mil i una per tirar les seves carreres endavant, pels que ho han aconseguit i pels que tot i fent tot el que han pugut.

Gràcies a tots els qui amb la dedicació altruista permeteu que els "fanàtics" de la bicicleta poguem disfrutar de les vostres carreres.

de relax...

Després de la carrera del dilluns, dimarts tocava relax, i dimecres, i dijous i divendres...

Impossible passar, em recorda quan vaig en mig del pilot, i vols passar endavant i no pots!!!

Si us dic la veritat m'encanta trobar-me aquestes coses pels camins on circulo...

Els girasols ja començes a treure el cap...

Esquivant la calor i sortint a fer una o dues horetes a ritme de "chanquete", i es que tan important es entrenar forc com saber descansar quan el cos t'ho demana...

Apunt per la carrera de dissabte a la Pobla de Mafumet!!

Pollestres

Dilluns festiu, i aprofitant que hi havia carrera a Pollestres (catalunya nord) i donada les poques carreres que hi han a catalunya vaig pujar amb l'Andreu a correr a Pollestres, a 45' de casa. Eren 14 voltes a un circuit de 7,5 km d'un terreny "pestos" amb un repexó i amb un assfalt "saltarin". Aquest tipus de carreres son el futur del ciclisme, circuits interurbans, on el public pot veure passar els corredors varies vegades.

En la segona volta es va fer la escavexina on vaig poder quedar-me al tall bó d'uns 40 corredors, al final la carrera s'em va fer llarga... vaig arribar reventat!!! amb la seguretat que no em quedava un gram de força per donar. Fotos: Jacky Lanchon

Gràcies de tot cor...

Volver a noticias Familia Tondo Volpini: "Gracias de corazón" Junio 9, 2011 Valls La familia de nuestro fallecido corredor Xavi Tondo nos envía una carta en la que quiere expresar su gratitud hacia todos los que han apoyado a los allegados del bravo ciclista catalán en los difíciles momentos vividos durante las últimas dos semanas, cuyo contenido reproducimos en esta web. A todas las Instituciones, Organismos y Entidades tanto públicas como privadas, así como a todas las personas, en especial a los compañeros y amigos.Os damos las gracias de todo corazón por vuestro acompañamiento en estos momentos tan demoledores para todos nosotros.Os agradecemos también todas las manifestaciones de aprecio y respeto tanto para Xavier como para todos nosotros, su familia, que hemos tenido la alegría de verlo nacer, crecer, esforzarse y hacerse todo un campeón.Xavi amaba la vida, los amigos, la familia y ... la bicicleta (su gran pasión). Todo lo hacía con aquellos ojos de niño travieso, con su ilusión desbordante y con su característica sonrisa.Hagamos que el recuerdo de su sonrisa nos acompañe, su fuerza nos empuje y su luz nos muestre el camino.A todos, GRACIAS. Familia Tondo Volpini