Visita a la nostre història

Poblat Ibèric a Ullastret http://ftp.mac.es/ullastret/

El pont de vianants a Gualta, al fons els pirineus

Sant Sadurní de l'Heura

En aquesta vassa ens banyavem a l'estiu amb en Pintado i en Wilson!!

Els camps d'arros arribant a torroella i el tractor que treballa els camps Avui sortideta aprofitant el bon dia que feia. He aprofitat per anar a visitar el poblat Ibèric que hi ha al costat d'Ullastret, he hagut de fer una mica de ciclocross però ha valgut la pena, Un bon lloc per visitar sens dubte. Data del segle VI ac, ja fa uns quants dies!!

I si algú algun dia quan va a treballar pensa que te una feina dura que miri la foto dels camps d'arrós! la pagessia si que és una feina dura...

Didac Cuadros

He conegut molta gent en el mon del ciclisme, per a mi, uns millor no haver-los conegut, altres han passat sense ni fu ni fa , altres, hola i adeu, amb la majoria hi he establert converses i uns pocs una bona amistat. Però és amb molt pocs amb els que realment he après el que és sentir amor i passió per la bici, i en didac n’és un. Han passat ja 5 anys desde que ens vam conèixer, va ser el 2004, quin any! Entre altres coses pel que vaig córrer, Memorial Valenciaga, Circuito Montañes, la Vuelta a el Salvador... i sobretot per la gent amb la qual vaig compartir equip, Tondo, Wilson, Pintado, Piferrer, Verderes, Parra i en Didac Cuadros. Quina classe que te el tiu, entrenant 2 hores al dia va tenir collons de fer 2º a la Volta a Tarragona! També recordo la Volta a l’Empordà, concretament a la crono per equips, nosaltres tots amb cabra i ell amb la bici normal i donant uns relleus que feines teníem a seguir-lo. Poques vegades he vist algú amb la seva classe sobre la bicicleta, però el que més em va sobtar d’ell va ser la seva humilitat. M’ho vaig passar de conya anant a carreres amb ell, sempre de bon humor, fent conya i sobretot impartint classes de companyerisme. Una persona amb la seva classe avui en dia costa molt de trobar. Ara córrer a peu i fa duatlons i el tiu està davant i guanya!! Això és classe. Jo el vaig conèixer desprès del seu pas per pros al paternina, no va tenir gens de sort, però si una cosa tinc clara és que classe per córrer a professionals no li falta. Un bon professional de la bici hauria d’agafar com a referent un tiu com en didac, un superclasse sobre la bicicleta i una excel·lent persona.

Criterium de L'hospitalet

En xavi, que és va fer un fart de parlar amb els nens, i no tan nens

Criterium? a 45 a les rectes! L'Alex, sort de cara a l'any que ve! Carlos Barredo Jo, en Purito i en Florencio, està clar qui te més classe! je je je

El que més ilusió em va fer va ser veure la cara de felicitat que van fer tots els nens al tenir tan a prop els seus idols. Només veurel's la cara quan treien la mà entre les valles perque tots els corredors els xoquessin les mans ja valia la pena. Per cert, que a mi em va fer una ilusió tremenda poder-los xocar la mà a ells. Gràcies a la organització per poder gaudir de les cares d'aquests nens, que d'un dia com el d'ahir pot dependre la ilusió del demà.

SOS Sponsors

Estem en mala època per anar a trucar a les portes de les cases comercial per que esponsoritsin activitats esportives, jo vull parlar especialment del ciclisme. Mai m’havia plantejat la opció de ser jo mateix el que anés a trucar a la porta de empreses per demanar calés per fer un equip o per tirar-lo endavant. Però ho he fet, i us puc assegurar que és difícil, primer perquè no sóc venedor i costa vendre un producte quan la majoria de gent el desconeix. Jo entro i dic “ vinc per ha veure si us interessaria patrocinar un equip ciclista” Imagineu-vos les cares de la majoria de la gent. Com us he dit no sóc venedor tot i que últimament n’estic aprenent. Intentar trobar alguna empresa disposada a desembutxacar algun euro és una cosa prou difícil i encara més si no hi veuen una rendibilitat. I la manera que he trobat de fer-ho potser no és la millor, segurament si un expert en vendes ho veies riuria, però jo he pres la determinació d’explicar les coses tal i com son. Jo els hi dic el nostre projecte, el que volem i cap on anem, res més lluny de la realitat. Necessitem els diners per poder comprar la roba, per pagar les llicències, per poder pagar a un director d’equip i si en tenim per pagar-nos els desplaçaments doncs perfecte. I que els hi ofereixo a canvi? El portar la publicitat de la empresa o empreses amunt i avall, que tindrà 6, 8, o 10 corredors que cada dia sortiran a entrenar amb la seva roba, i una cosa importantissima, que correran sabent que en part ho fan gràcies a la seva aportació i que per tant tindran el màxim respecte cap a ells i que mentre portin el seu nom plasmat al mallot seran el màxim de respectuosos i educats. De moment no funciona gaire....no desisteixo perquè el que jo vull és córrer i fer-ho envoltat de bona gent, de gent que estimi aquest esport i amb gent que comparteixi la il·lusió per treure del pou a aquest esport tan bonic, si la salut m’ho permet no desistiré i us puc assegurar que estaré a la línia de sortida de la primera carrera de l’any, allà amb nervis com el primer dia i amb unes ganes increïbles de passar-ho bé, perquè això es porta dintre de cada un, la passió, les ganes, la il·lusió i tots els adjectius que hi valgueu trobar....

GOOOOO LANCE!!!!!

El meu màxim respecte per la tornada de Lance! S’han sentit moltes coses sobre ell, sobre el perquè torna, sobre el seu presumpte dopatge, que ja no te edat, etc,etc... Perquè és dubta de les seves victòries? A donat mai positiu? NO! Crec que és del tot just que digui que no vol que és mirin les mostres de fa no se quants anys. És que no li van fer prous controls? És que els ciclistes em de ser culpables encara que haguem demostrat una vegada i un altre que som innocents? Seria lògic que ara comencessin a mirar les anàlisis d’Indurain i companyia? NO. L’edat? Ja, ja i ja!!! Que passa? Que una persona amb 37 anys si vol competir no pot? Qui som nosaltres per dir si o no? El que potser passa és que tenen por de que els i passi la mà per la cara altre cop. Penso que el deport de competició no te edat, l’edat està dintre de cada un, la il·lusió, les ganes, l’esperit de superació, el sacrifici, l’esforç... això és el que determina l’edat per ser competitiu, i no dubteu que serà competitiu com el que més. Aquest tiu a superat un càncer, és un exemple de superació i de ganes de viure i ha demostrat que amb constància tot és possible. És un prepotent? SI, un xulo? També, però no és el que jo em miro d’ell. Aquest home està ajudant a molta gent a superar etapes molt difícils a la seva vida i per això és mereix els meus respectes. Torni per el que torni és un campió, i els campions és mereixen tots els respectes, la carretera serà el jutge que decidirà si està en condicions de tornar al nivell que va marxar...

rutes

De sortida direcció Albons

Passat Castelló d'Empuries i direcció Pau, al fons st Pere de Roda

Oliveres a Palau Saverdera

Direcció Roses amb els pirineus nevats al fons i tramuntana de cul!!!

El Fluvià al seu pas per Sant Pere Pescador

Bona ruta avui, totalment planera, després de dos dies de forta tramuntana avui ja ha afluixat una mica i he gaudit com mai de la bici, amb sol i una temperatura força agradable. Aquestaruta te uns 90 km.

Xavi Tondo

Pujada als cavallers, Lleida. Era el meu primer any a elit i allà vaig parlar per primera vegada amb ell, em va deixar els seus rodillos per escalfar. Aquell any va guanyar unes quantes carreres i jo el veia com un crak, un crak i prou. M’equivocava, és un crak com a ciclista però molt més com a persona. Vam coincidir amb el mateix equip l’any 2004, crec. L’Angel Mir. Allà vam córrer varies carreres junts, la que recordo molt va ser la clàssica de Torredonjimeno, en la qual vam arribar junts, ell va anar escapat i va agafar una pajara....També vam córrer la Volta a Galícia, i la Volta a Tarragona, quina volta van fer ell i en Didac Quadros( tinc un post en ment sobre ell, una fantàstica persona), en Didac va fer 2º i en Xavi 5º, però és que s’ho van fer tot ells dos. Vaig aprendre molt d’ells. Anava en cotxe quan vaig sentir per catinfo que en Tondo fixava pel paternina, quina alegria!! En la primera volta a Andalusia ja va guanyar les metes volants. Però allò no va funcionar ,( de lladres n’hi ha a tot arreu) va tenir que recalificar-se a elit i va poder demostrar que el Moreno s’equivocava. El 2005 va estrenar el seu palmarès a professional amb el Catalunya-Angel-mir al imposar-se a la volta al Alentejo i guanyar una etapa a la volta a Asturies, el 2006 va fixar pel relax-gam ( quan estava a punt de debutar a la Vuelta va caure i no va poder participar-hi. L’any 2007 va ser el de la seva explosió definitiva guanyant amb el MMS la vuelta a Portugal i el Trofeu Agostihno, i el 2008 ha guanyat la pujada al Naranco. Aquest deu haver estat un any dur ja que injustament li han prohibit participar i poder defensar el seu títol a Portugal. Sembla que l’any que ve defensarà els colors de l’Andalusia. Tota la sort del món per aquest gran amant de la bicicleta que cada vegada que parles amb ell desborda una autentica passió per aquest esport...