sempre la mateixa historia

Avui parlaré d’una cosa que penso i parlo amb els companys cada cop que arriba aquesta època de l’any, i tots els que em coneixeu sabeu que es una cosa que em preocupa i m’indigna a l’hora. Aquesta no es altra que la falta de paraula dels corredors, i més que falta de paraula es falta de compromís! Cada any passa igual, cada any comencen la temporada 10, 15 o 20 corredors als equips i acaben 4 o 5. Evidentment no tots els equips son iguals i veig amb enveja els equips del CKT i l’Ilerdense que pràcticament son els mateixos que van començar la temporada. Jo sincerament no ho entenc, es evident que tothom pot faltar a les carreres, es evident que tots tenim les nostres feines i les nostres famílies, i està clar que el primer es el primer. Però una cosa es aquesta i l’altre es la falta de compromís, està clar que son coses cent per cent diferenciades. Molts del corredors que fan això son els mateixos que a principi d’any es queixaven de que no hi havia carreres, son els mateixos que demanen i demanen, son els primers en demanar i els últims en donar. Potser em faré pesat, tan m’he fot, però jo quan passen aquestes coses penso en el que han patit els que treuen els equips endavant, en el que han lluitat per ser convidats a les millors carreres, els maldecaps que tenen per tirar un equip endavant, directors que fan 500 km per anar a les carreres i després només i van 3 o 4 corredors... i quan penso tot això el cor s’hem encongeix. . Evidentment si em sap greu tot això, més greu em sap que això passi al equip on jo corro. Però també vull agrair a les persones que son al contrari, aquelles que compleixen, aquelles que tenen paraula, en definitiva als companys que son companys... a tots ells gràcies!!