Dia 1

No tinc paraules per descriure el que he sentit avui al tornar a pujar sobre la bicicleta. Han passat dos mesos desde l’últim dia i avui ha estat la primera sortida d’una llarga recuperació que em queda per davant. Una horeta sense forçar gens, però només de tornar a sentir la brisa del mar sobre la bicicleta i deixar-me desllisar per la carretera ja m’ha omplert de satisfacció.

Toca paciència

Avui la tan esperada visita al metge, ja fa uns dos mesos desde la operació i avui tocava visita post operatori. Tot molt bé, la recuperació perfecte, el que no m’ha agradat tant és que encara no puc competir. Com a mínim hauré d’esperar fins la pròxima visita, el 16 de juny. La veritat és que en el fons sabia que una cosa així podia passar. El metge hem va dir que unes 6 setmanes després de l’operació podia començar a fer vida normal, però clar, posar el cor a 200 pulsacions no és vida normal, segons el metge. Per mi si que és normal però toca tenir paciència i esperar. De moment a fer rodatge, sortides curtes d’una horeta amb el pols molt baix, 120 pulsacions. Doncs hauré de continuar fent fotos a les carreres i acompanyar a en Jimi al cotxe, que desde el cotxe també s’aprèn i és una experiència nova per a mi, tot i que el meu lloc està pedalant.

Fotos XII trofeu Guillamet (Figueres)

El Primer escapat del dia, Oscar Brualla

Dani Lopez

En Juande a la carrega!

Muller, Soler i Zugasti

El Guanyador de la cursa, Airan

Company d'equip, en Sergi

Jose, controlant el grup

Soler, Muller, Brualla i Juande en un altre intent de marxar

Jordi Soler

En Quim Badia, amb la il.lusió de sempre

"pinganillo"

Ja fa temps que hi ha la polèmica de que si “pinganillos” si “pinganillos” no. Personalment crec que “pinganillos” no! Per què? Per a mi treuen tota l’essència del ciclisme en el seu estat pur. Avui dia el ciclista només a de pedalar i punt. El ciclisme no és això. El ciclista ha de pedalar, s’ha de sacrificar amb els entrenaments tota la setmana, amb el menjar i amb mil sacrificis més. Però el que diferencia als corredors, deixant a part el potencial físic, és la manera de veure les carreres, d’interpretar les curses, la capacitat de decisió en moments crucials de la carrera...Un corredor és molt més que un esportista que pedala. És una esportista que necessita el 100x100 del seu cap en plena cursa. S’ha arribat a un punt on el corredor que agafa un principi d’escapada avanç de donar relleus pregunta pel “pinganillo” que faig? No son capaços de pendre decisions per si mateixos i és limiten a pedalar i a obeir ordres. Molts corredors no passen relleus fins que el seu director els dona premis. Un ciclista ha de tenir capacitat de decisió i el “pinganillo” és un atras per al desenvolupament com a corredor d’un ciclista. A part de tot això el “pinganillo” priva d’un espectacle pur...

La costa de l'Estartit

La Foradada, les envarcacions passen per sota

Penyasegats espectaculars

Mar i terra es troben

Darrere els penyasegats, l'Estartit

Coves

Cuan sent l'olor de l'aigua, li falta temps

Sobre de la foradada

I com disfruta

A sota, la foradada

Al fons, Roses

Avui caminada per la costa de Torroella i l'Estartit. Unes vistes espectaculars i una tranquilitat...

Vuelta a Murcia en directe

Aquí podreu veure la volta a Murcia en directe http://www.regmurcia.com/vueltamurcia/2009/VueltaCiclistaMurcia2009.html

PARIS ROUBAIX

L'infern

El patiment

Els nervis

La gloria

El sacrifici

Sense cap mena de dubte és la carrera que em te el cor robat, no puc descriure el sentiment que em produeix aquesta carrera, de veritat que em possa la pell de gallina cada vegada que hi penso.

Veure l'afició que hi ha, lo que la gent viu aquesta carrera, amb aquella passió, amb aquell esperit...uff!

Com molts corredors han dit és una carrera que t'ho dona tot, ho t'ho treu tot.

M'indigna veure la poca repercussió que li donen els mitjans d'aquí, i lo poc que interessa als directors d'aquí. Als equips espanyols mai han tingut cap mena de prelidecció per aquestes carreres i magnifics corredors han hagut de marxar per poder fer el ciclisme que ha ells els agrada, cas de Freire, Flecha, Astarloa, per citar-ne algun. En canvi han intentat convertir un exel.lent classicoman en un corredor de grans voltes, Valverde.

La Paris Roubaix és una carrera que res te ha veure amb les altres, cada cop que passo per un enpedrat d'algun poble em ve al cap aquesta carrera, una gran carrera...