L'infern del nord

Toom Bonen passa a formar part de l’historia d’aquesta gran carrera. Octavi Lapieze va ser el primer en aconseguir 3 victòries, després el van precedir Rick van Looy, Eddy Merckx i Francesco Mosser. (http://fr.wikipedia.org/wiki/Paris-Roubaix) .

Es queda doncs a una victoria de Roser de Vloeminck, que amb 4 victories a la decada dels 70 va fer historia i de moment és l'unic corredor que ha aconseguit aquesta proesa. Avui s’ha afegit a aquest selecte grup de privilegiats Tom Boonen i per la seva edat no serà pas la ultima i és pot convertir en el segon corredor a guanyar-ne 4, i qui sap, potser fer historia i guanyar-ne 5. Uff, ja acavar-la és una proesa... Quina aficció, cuant de públic,... quina enveja. Sense cap mena de dubte una altre manera de veure i entendre el ciclisme. No se si millor o pitjor, jo crec que millor ja que les imatges parlen per si soles. Avui, com passa últimament carrera sense pluja, i com sempre la gran selecció a Arenberg, a partir d’allà estira i arronses, però sempre Tom Boonen amb la carrera controlada i quen veia que se li escapava una mica...gas. A l’entrada del Carrefour de l’Abre caiguda de Flecha lo que ha destrempat el grup de 6 escapats i Boonen a obert gas i a marxat tot sol. Una altre carrera èpica, llàstima dels talls publicitaris de tve, que s’han passat del km 12 al 6 per meta fent anuncis. Una llàstima de veritat, però suposo que encara em d’estar agraïts que l’aguin fet en directe...

Grans Classiques de Sabadell

En cudi, amb un dissabte nefast i un millor diumenge

L'Alfonso, deixan-se l'ànima, com sempre

En Jimi i en Librado, gràcies a ells aquest equip és possible

Joaquin, una de les promesses de l'equip

Jesus, una altre de les perles FOTOS: JULIE

Ja tenia ganes de tornar a seguir una carrera i olorar l’ambientillo de les curses. I quin lloc millor per fer-ho que les GC de Sabadell, on la Unió Ciclista Sabadell, any rere any organitzen aquestes dues magnifiques carreres, Des d’aquí vull felicitar aquest club per la constància i la dedicació que tenen per aquest esport i per la nostre categoria. Gran participació la del dissabte i més que acceptable la del diumenge. Sembla mentida que amb l’ambient que hi havia en aquestes curses es pugui estar patint per el futur de moltes de les carreres del nostre territori. Més d’un hauria de posar-se les piles i començar a buscar solucions.

Un altre tema a tractar seria el tracte diferenciat que és fa als diferents equips per part de la federació catalana. Vosaltres sabeu el tracte que ha rebut el casial alcanar a l’hora de tramitar algunes de les llicencies d’alguns corredors? Això si, han tingut que pagar-les totes per endavant i algunes encara no han arribat i altres han tardat mes i mig, i els corredors sense poder córrer, això si, els cales ja son a les arques! També desde la federació s’ens ha dit que som un equip de corredors dolents i que no cal que rebem cap tipus de subvenció.

Crec que s’hauria de tractar a tots els equips per igual, totes les llicencies s’haurien de tramitar per igual, tots som corredors i tots, absolutament tots tenim el mateixos drets i deures.

Volta ciclista a el Salvador (2º part)

Retalls de la premsa El dia que vaig ajudar a en Jaume moralment

En paco lligant una camara al manillar i la potencia

je, je, je, una animadora el la sortida d'una etapa

En Jaume i jo tiran-li aigua per sobre

Dos corredors jo i en Pintado

Un dia que hi havia cri jo vais decidir surtir sol a fer 5h, em van dir que sol no sortis que era perillos. Jo vaig sortir, no podia estar allà sense fer res, i vaig pensar que exageraven. I era així, vaig fer 4 o 5 hores sense cap mena de problema, això si, passant molta set. No és podia veure aigua de les fonts (no era potable) i amb una temperatura de 40º... Vaig arribar una mica pajaritu. La veritat es que va ser una volta molt ven organitzada, el dia de la presentació va ser en la seu central d’un banc (cuscatlan) va venir un cantant i tot i ens van fer una gran presentació. Ens van tractar com a professionals. A les sortides i arribades i tots els pobles per on passava la carrera les escoles paraven i els nens sortien a veure passar la carrera, les bandes de musica dels pobles tocaven al nostre pas... increïble. Em vaig sentir ciclista de veritat.

En resum, una gran experiencia que aconsello a tothom...

Volta ciclista a el Salvador (1ªpart)

Calentant el dia del pròleg

A l'esquerra, PAco, Pedro i jo, a baix en Pintado i jo al Pacific

Sense cap mena de dubte és la carrera que més m’ha marcat com a ciclista, i això engloba tots els anvits i facetes del ciclista. Era el mes de febrer, crec, quan en Paco Ramirez, director de l’Angel Mir em va dir que ens havien convidat a la Vuelta ciclista a el Salvador http://ca.wikipedia.org/wiki/San_Salvador i que si hi volia anar, “ joder, clar que si!”. Ja ens tens a en Paco Ramirez (director), Janfrancois ( masatgista) Pintado, Rebollan, Verderes, Piferrer, i jo mateix creuant l’Atlantic. Una carrera preciosa i un país.... de contrastos. Només vaixar de l’avió ens esperava un tiu (Pedro) armat fins les dents(el de la foto, un tiu genial). Els primers dies d’aclimatació a uns 40ºc i molta humitat i escoltats per la policia. Ens van dir que ni parlar-ne de sortir sols. Estàvem a la casa de l’organitzador, quina casa... piscina i tots els luxes del mon, però a l’altre costat del “carrer” estava ple de xavoles. A la perifèria de la capital San salvador, xavoles i més xavoles i en canvi al centre de la ciutat uns centres comercials que no tenien res que envejar als d’aquí. Molta i molta contaminació i cotxes de tot tipus, desde destartalats fins a porches. Ens varem sentir tractats com a reis. La carrera: eren 7 dies, el primer un pròleg i 6 dies en línia, cap de pla i cada dia ports de 15, 20, 25 km sense pendents pronunciades, però amb aquella calor... Jo estava molt motivat, en Paco confiava en mi de car a fer un bon lloc a la general i aquí va arribar la meva decepció. El pròleg correcte, no recordo que vaig fer, eren 12 km. El segon dia estava disposat a pujar al podi en alguna classificació complementaria, ja que vaig veure, que amb el recorregut, fer una bona general estava molt difícil, i com a mínim volia tornar la confiança que avien dipositat amb mi. Vaig pensar que les metes volants podien ser una bona opció. Al km 20 la primera, i el final de la meva volta. Esprintant vaig trencar la potencia i no vaig caure de miracle, no portàvem bici de recanvi, vam lligar el manillar a la potencia amb una camara de recanvi, vaig punxar dos cops, vaig fer 100km sense poder-me aixecar de la bici, vaig acabar la etapa i no ultim i a la nit em van dir que havia entrat fora de control.

Proposta de categories i organització

-1ª divisió: Aquesta categoria donaria accés a córrer totes les proves Elit-s23 del calendari català. -2ª divisió: Aquesta categoria donaria accés a córrer totes les proves Elit-s23 que no puntuïn pel ranking de la RFEC (Em aquesta divisió quedaria absorbida la categoria ciclomaster). -Cap de les dues categories hauria de pagar cap inscripció. -Així mateix tots els clubs que rebin subvencions per part de les diferents federacions estarien obligats a organitzar com a mínim una carrera, de 1ª o 2ª divisió. -Així mateix és destinarien subvencions als clubs que promouen el ciclisme de competició i sobretot el ciclisme base en retraïment d’aquells clubs que reben subvencions per no fer res o per organitzar marxes cicloturistes. -Queda clar que les categories que paguen per córrer han fet un mal terrible al ciclisme de base i al ciclisme d’elit. No dic que en un principi fos aquesta l’intenció, és més, estic segur que no. El que si que està comprovat és que molt dirigents de molts clubs han deixat d’organitzar carreres de base o elit i ara fan carreres masters o veterans només perquè els deixen diners al calaix. -Cal recordar que la federació està per ajudar al bon funcionament i promoció del ciclisme, i no per posar pals a les rodes a la gent que estima aquest esport i te maneres diferent d’entendre el ciclisme. Una federació ha d’estar oberta a tots els pensaments però sense oblidar que és una federació de ciclisme i que tots i cada un dels seus representants estan allí per això. -Una altre proposta seria canviar el sistema de votacions que escullen al president-a de la federació per tal de que no és puguin comprar vots a base de subvencions. -Totes les subvencions que reben els clubs han de ser per fomentar el ciclisme i en cap cas per d’altres coses. Aquesta és la meva humil opinió i aquesta és la manera que tinc de pensar i desde la meva posició intentar ajudar al ciclisme.

TV

Avui ha començat la Vuelta a Castilla i León. Desde fa dies és sabia que no la farien per tv. Allò de que és una volta “menor”. Jo mai he entès quan un corredor guanya una carrera i diuen ”Clar és que faltava fulanito” les carreres surten amb uns determinats corredors i son aquests els que és juguen la victòria. Falti que falti no és pot treure mèrit a una victòria. Sigui en una volta menor o “major”. Bueno al que anava, de cop i volta Lance Amstrong decideix que ve a correr i llavors la tv de cul per poder retransmetre la volta i ves a saber tu el paston que hauran pagat per poder fer-la. Les voltes de la vida, el seu talismà ha caigut i te fissura la clavícula! S’ha acabat la volta? NO!! La volta continua i l’espectacle està servit. Ja fa anys, des dels temps de Miguel Indurain que TVE va d’eixa d’emetre el Giro d’Italia, per a mi un gran error. El mateix passa amb la Paris-Roubaix, cada any fan menys estona i algun any fins i tot la donen ½ hora i indiferit! És patètic el tracte que les tv donen al ciclisme. Això si, si un ciclista dona positiu ho donen avanç del futbol! Clar, la merda del morbo si que ven, si sur un tal Manzano en plan yonqui això si que surt, això si que ven!! Les televisions publiques les paguem entre tots i per tant em de ser nosaltres els que decidim que volem que hi facin. El tracte que te TV3 amb el ciclisme és molt greu, l’any passat va ser el primer que es va fer la volta a catalunya en directe!! Això no és possible! La volta de casa i no poden fer-la en directe sempre? ( i siusplau, els comentaristes poseu-hi una mica més de “salero”) no puc entendre que amb la de catalans que hi ha a la elit del ciclisme (i parlo de totes les modalitats) no surtin mai als TN. Sempre s’ha donat l’excusa que si és fa una cosa o una altre per tv és per l’audiència que pugui tenir, en part per les tv privades ho entenc, però les publiques?

"M'ha passat una btt del carrefour"!!

Torno a ser jo. Avui m’ha passat una d’aquelles coses que et fa rumiar. Anava fent la meva passejadeta d’una horeta molt, molt suau per una carretera molt tranquil·la que hi ha per la platja de pals, quan de sobte agafo un encreuament i uns 100 mts rere meu anava un “ciclista”. De cop i volta sento un soroll rere meu, un “giri” amb una btt del carrefour amb xandall i unes xancletes m’ha passat i el molt cabrit en arribar a dalt de la “pujada” ha fet la típica mirada mirant enrere aviam quant de tros m’havia tret. Tinc que reconèixer que per ganes m’hagués picat, però he pensat, “tranquil que encara et falta”. La veritat que em costa molt anar tan a poc a poc sobre la bici, acostumat a entrenar un parell d’hores a fondo. Ha estat una anècdota divertida que m’ha fet pensar que torno a ser jo sobre la bici, un picat!

Em queden moltes sortides amb la meva companya de fatigues, la meva ombra...