Repetim, però més ràpid!!

Avui tenia plantejat fer 4h direcció Llançà, pero mirant la situació dels arbres he vist que encara feia tramuntana, així doncs he agafat direcció sud hi he calcat la ruta de divendres. Divendres vaig trobar de tot, sortint de Torroella tramuntana, a Santa Cristina d'Aro cap a Llagostera pluja, i de Llagostera a Girona, sol. Al arribar a Torroella altre cop tramuntana. La setmana passada va ser molt dolenta en quan el temps i només vaig sortir dilluns i divendres, tot i que dimecres vaig fer 1h de rodets.

Avui el sol m'ha acompanyat tot el dia, tot i que el fred a estat intens.

He fet la mateixa ruta que divendres pero amb 15 min. menys. Evidentment les sensacions d'avui han estat molt millors.

Sembla que mica en mica anem agafant el cop de pedal, ara falta disminuir el pes!!! Encara que ara son males dates per fer-ho!! jajajajaja

Enveja....

Avui mirant el calendari d'elit i s-23 de la federació Vasca,m'han caigut els picarols per terra.

Defet no es nova la diferència entre qualitat i cantitat de proves que hi ha entre aquí a catalunya hi ha Euskadi.

Ells en un mes tenen les mateixes proves que totes les grans clàssiques juntes.

Mentre aquí es plantejen fer pagar a les carreres i matar així d'una vegada i per totes el poc ciclisme de competició que tenim, allà no deixen de creure en la seva filosofia. Tot i que des que ha entrat el nou govern s'han plantejat fer pagar a les persones que estan a la "cuneta" mirant les curses ( que espero i desitjo que no passi, i no passarà).

Mentre aquí els presupostos de la federació només son aprovats pels clubs de "diumenge i butifarra", allà fan el que s'ha de fer, que no es un altre que recolçar el ciclisme des de petits a grans.

Pel qui ha viscut el ciclisme d'Euskadi sap del que parlo, i qui no l'hagi viscut el convido a fer-ho.

Sens dubte una gran filosofia de vida, una passió, i sobretot un gran sentiment que aquí durant un temps va semblar que estavem "a roda" d'ells i que ara estem "fora de control".

Euskadi, us admiro!!!!

Sumant....

Diumenge tocava la primera de la temporada 2011 a Sant Pere de Ribes, la cursa del "pavo" De cul tota l'estona i acavant en una enganyosa 9º possició, ja que vaig anar a remolc tota l'hora. Després a dinar a la bonica localitat de Sitges. Ahir despres de treballar, i sense dinar, sortida a les 14,30h fins que es va fer fosc, 3h15 acavant amb el reflexe de la lluna plena. 93km.

Ahir arribant a torroella encara em va quedar temps d'anar fins l'estartit, tot i que s'em va fer fosc.

La sortida del divendres, 3 dies després del tramuntanal!!!

Avui toca gimnás, està plovent, demà el mateix, i a partir de dijous... Altre cop donen tramuntana!!!

Peró no em queixo, al contrari, sóc un pribilegiat!!

aquesta terra te "un no se que" que enganxa!!

així doncs... gassss a la burra i anar sumant!

ES VEN

Es ven bicicleta Massi DHT Carbon amb shimano ultegra 2010. Porta les rodes shimano Dura-Ace La bici no te un any. Preu. 1800E. Possibilitat de canviar les rodes i així sortirà més economica. Tercer dia seguit de tramontana i avui m'he armat de valor i he fet 2h de rodets!!!!!!! aviam si demà afluixa una mica!!!! Tot a punt per Diumenge a fotre els primers "palets" de la nova temporada!!!!

Operació "galgo"

Una altre pantomima més? Ja des de "operacion puerto" una altre que ara no recordo el nom i aquesta ultima ja son tres les "redades" fetes contra el dopatge en territori espanyol. Tres intervencions on en alguna d'elles hi han els mateixos personatges. Un home al que anomenen metge que es diu Fuentes, que de metge en te ven poc ja que fins ara jo quan sentia la paraula metge al meu cap venia un home que salva vides i no un paio que les possa en perill. Aquest home ha dit "si hablo espanya se queda sin eurocopa i mundial" evidentment si diu aixó es que està mentint o que sap molt més del que diu. Jo personalment em decanto per la segona opció, i soc del paré que la operacion puerto na va tirar més endavant perquè van anar sortint certs noms que no interessaven. No pot ser que surti el senyor Lizaveski i digui "espero que todo se resuelva a favor de Contador" no senyor, vosté el que ha de voler es que se resolgui a favor de la justicia, i si lajusticia diu que Contador es culpable doncs a callar i acatar! No se com acavarà tot plegat, però espero que d'una vegada per totes arribin al final de tot plegat, peti qui peti. Però em temo molt que passarà el de sempre i diran alló de "fins aquí puc llegir"

Aprofitant el pont, per fer base...

Divendres 2h de btt

Vistes des del rocamaura. Calma, molta calma...

Dissabte 3h30' de carretera amb la primera pajara de la pretemporada i potser una de les més grans que he agafat mai!!

Dilluns 2h de caminada pel collbaix, a sota la boira i a Sant Joan de Vilatorrada

Des de calt del Collbaix, vistes de montserrat.

Dimarts 3h de btt.

I dimecres primer dia de 4h amb companyia de l'Andreu i una estoneta amb en Cudi i el seu esparring.

Anar sumant per anar agafant el puntet optim de forma i de pes!!

Punts de referencia

Normalment la gent sempre s’emmiralla amb altres persones o busca punts de referencia als que admirar. Jo des que vaig començar a fer esport he admirat a molts esportistes. Quan jugava a basquet admirava a George Singleton, que era un pivot del TDK Manresa que era especialista en posar taps. Jo tenia uns 13 anys i era el meu punt de referencia. Recordo que també em van regalar una samarreta del barça amb el 8 de Shuster. També recordo André Agassi, un gran tenista, ara admiro a Federer. O en la meva època de cremat de la gasolina admirava a Colin Mcrae, espectacle pur i dur! Per sort em van fer avorrir el bàsquet i així vaig conèixer la bicicleta i com no podia ser d’una altre manera em vaig fixar en el meu tiet, Josep Pesarrodona. Un punt de referencia molt important per a mi, i una persona que m’ha ajudat molt. De ciclistes he admirat molt a Lourant Jalabert, Vinokurov, per la seva valentia i per jugar a l’atac. En Xavi Tondo, per la seva constància i lluita que l’ha portat al més alt. Però també he admirat a persones que no s’han pogut guanyar la vida practicant l’esport que els agrada però no per això han deixat de ser punts de referencia. Recordo el ciclista amb més classe que he vist mai sobre la bicicleta, en Santi, un tiu enorme dins i fora de la bicicleta. O un corredor que el primer cop que el vaig veure vaig pensar “ on collons va aquest tiu amb les franges de campió del mon a les mànigues del maillot?” En Jose, que té uns collons com un toro, i que no tinc paraules per descriure el que deu significar ser campió del mon pedalant per una persona que no i veu. Però arriba un punt on un s’ha d’emmirallar en un mateix i lluitar contra un mateix per superar situacions que et planteja la vida, i està molt bé tenir punts de referencia, però al cap i a la fi qui supera els reptes es un mateix.