dissabte, 30 d’octubre del 2010

punts de vista

Sovint penso el que significa el ciclisme per a les persones. Evidentment no significa el mateix per a una persona que el practica que per una persona que no ho fa. Moltes vegades escolto converses de gent que només coneix el ciclisme a traves de les èpoques d’indurain o Contador, o sigui que el seu ciclisme es simplifica en les migdiades del mes de juliol. Evidentment parles amb aquestes persones i t’adones que ells viuen una altra realitat del ciclisme, ells viuen el que jo anomeno ciclisme comercial, aquell que mou més masses però no per això ha de ser un exemple. Llavors hi ha els que es limiten a escoltar les noticies i a creure’s tot el que expliquen i evidentment aquest la paraula ciclisme va relacionada directament al dopatge. Però per sort encara queden enamorats d’aquest esport, enamorats de les gestes d’aquest esport, gent que sense practicar-lo competitivament adoren aquest esport i pràctiques el cilisme i que sense fer-ho no son persones. Els que heu estat una llarga temporada sense poder pujar a la bici i desprès de molt temps heu pujat a la burra i heu sentit l’aire a la cara i el dolor a les cames sabeu molt bé del que parlo... La bici, un gran vici....