Apurant al màxim!!!

Apurant!!!! cada dia que surto arribo a casa de negre nit!! com en Zugasti però en dolent, jejejejeje!!!

Val la pena veure les postes de sol....

De l'Estartit a Torroella pel la carretera secundaria

El botí que vaig fer en la caminada dels dimarts....mmmm!!!! estaven de vici!!!

no diré pas on els vaig trobar....

I aquesta foto la vaig fer diumenge per un amant dels clàssics!!!!

Aquest serà la tonica del meus entrenaments!!

el dia és curt i plegant de treballar, anar al gimnàs ha aixecar quatre ferros, i sortir a estirar cames no hi ha temps per a més.

Per sort ja tenim llum al mini poligon del poble hi podré fer uns km més però....

Sort que se que anar al gimnàs és bo de cara a rendir millor, perquè sinó .... mira que arriba a ser aborrit!!

En fi.... Paciencia amb el gimnàs i gas a la burra!!!!

per cert, ja queda poc per la cursa del gall d'indi!!!!!!!!!!!

Creuament de camins

Avui he viscut una d'aquelles paradoxes que te la vida. He passat d'estar assegut en una taula de negociació on he pogut comprovar la pota ètica d'algunes persones i la més que dubtable professionalitat d'altres. He vist com és pot aprofitar el contex d'una crisis per benefici propi i com certes persones actuen sense cap mirament per arribar al objectiu establert. Sense anar més lluny he vist lo hipocrita i aprofitada que és la societat en que vivim. I després d'això l'altre cara de la moneda i indubtablement la que més en reconforta.

Pau, pau i més pau...

Comunicat dels professionals catalans

Catalunya discrimina l´ elit del ciclisme El ciclisme professional català ha arribat a una situació límit. Obligats a emigrar a equips no catalans, en ocasions subvencionats per altres comunitats i organismes públics, el col·lectiu vol reivindicar una situació que sens dubte considera injusta. Veient el potencial econòmic i social de Catalunya resulta contradictòria la precària situació del ciclisme professional català. Invertir en un equip ciclista d'origen català significa fer-ho en una disciplina que ha donat excel·lents resultats internacionals a l'esport català. Molts èxits i grans resultats que han quedat en l´ oblit, generació darrera generació, obligant a molts dels seus actors a córrer en altres comunitats i països, quan no a penjar la bicicleta. Veient la repercussió que va obtenir l'arribada del Tour de França a Barcelona, es revela imprescindible una aposta en ferma per una activitat que garanteix visibilitat. A portes del centenari de la Volta Ciclista a Catalunya, no ens podem permetre més temps sense un projecte que canalitzi tant talent. El ciclisme català necessita per tant un projecte esportiu que englobi totes les edats i garanteixi el futur del nostre esport. Signat per Jaume Rovira, Xavier Tondo, Josep Jufré, Aitor Aznar, Eduardo Gonzalo, Carles Torrent, Eduard Prades, Israel Núñez, Xavier Florencio, Joaquim Rodríguez i Alberto Losada

Jaja

O millor dit Laurent Jalabert. Sense cap mena de dubte un dels millors ciclistes que ha donat aquest esport. Quan jo vaig començar a anar amb bici va ser un mirall per a mi. Segons diuen els que el coneixen, un crac dintre i fora del pilot. Un corredor que estava en forma desde febrer a octubre (un ciclista com els d’avanç). En els seus inicis era un sprinter i un bon classicoman. Encara recordo aquella esgarrifosa caiguda en l’esprint del tour quan va xocar contra aquell policia que estava fent una foto...ufff! Sens dubte un home de ferro! No se si va ser per aquesta caiguda i per la por que pugues agafar arran d’aquesta, però va passar de ser un esprinter “pur” a guanyar una general de la Vuelta i guanyar dos anys la general del tour i un campionat del mon de crono. M’encanten aquests tipus de corredors totterreny que sempre surten a disputar i no això que esta de moda avui en dia i que desvirtua les competicions com quan un corredor diu que va a una determinada cursa a “rodar”... Si Jalabert te un palmarès com el que te és gràcies a la seva classe, però també a l’ambició que corria en cada una de les carreres que disputava. Avui dia crec que disputa maratons i fa ironmans, i no ho fa gens malament, en l’últim que va disputar a Hawai va acabar en el lloc 76! Podria dir mil i una coses bones sobre aquest corredor, però em quedo amb les bones estones que em va fer passar..... ALLEZ JAJA!!!!!

Arriben les rates!!!!

Com sempre en aquestes èpoques comencen el ball d’equips. Que si un sortirà que si l’altre no, que si un director és queda la pasta dels corredors, que si l’altre no se que.... en fi, aquests dies llegint algun foro i algun blog he tornat a veure com les rates comencen a podrir tot el que poden. Generalment sempre son els mateixos, ex corredors o algun que altre corredor que en l’any present no li han complert el que deia el seu flamant i multimilionari contracte. Si un ha estat en algun equip ja sabrà del que parlo, gairebé en tots els equips hi ha pomes podrides i com a tal les has de treure del cistell ja que si no et poden podrir les altres. Hi ha corredors que desde que arriben al equip ja és pensen que tenen el lloc guanyat, que sense demostrar res és pensen que ho son tot. S’ha de ser humil en aquesta vida, molt humil... Quan les carreres comencen i els resultats no arriben aquestes estrelletes comences a despotricar i a intentar podrir totes les pomes ( que si el director no em paga el que em va prometre, que si no em porten a córrer fora...) i un llarg ect de tonteries. Aquests dies llegint el foro de l’Ibon m’ha sabut greu veure com algú critica el CASiAL Alcanar i els seus directors. D’en Librado i d’en Jimi només poden sortir bones paraules ja que son senyors de dalt a baix i sense fe per fer mal a ningú. Tenen massa bona fe, i quan un corredor va a demanar per córrer amb ells quan ningú el vol ells diuen que si, en el meu cas que he estat tota la temporada quasi sense córrer mai m’han recriminat res, al contrari, sempre preguntant com estava i amb mil i una atencions. Tots aquests corredors que li reclamen coses que han guanyat? Quin palmarès tenen? Qui s’han pensat que son? PER DEMANAR PRIMER TENS QUE DEMOSTRAR, I PER CRITICAR ALGÚ HO HAS DE FER AMB COLLONS I POSSAR EL NOM!! GRÀCIES AL JIMI I AL LIBRADO PER SER COM SON.... DOS CAVALLERS!!!

Començem

Él castell desde la part de radere

Al fons Rocamaura i les medes vistes desde el Montplà

En Flaix s'ha refrescat

Torroella de Montgrí

Una rampa dura...

En flaix i jo

El golf de Roses

S'ha acabat fer la mitjdiada despres de dinar, han començat els entrenaments de pretemporada, dies curts, poca llum i toca pencar...quin plaer!!!! quines ganes!!!

Aqui us deixo unes imatges de l'excurssió a peu d'avui, després del gimnàs d'ahir i amb unes agulletes de tres parells de collons he fet una caminada pel Montgrí.

Preparats, llestos...ja!!!

Novembre, comença el fred, o no! El més de novembre significa començar la pre-temporada, i tot el que això comporta. Il·lusió, és la paraula que últimament més utilitzo i és la que ara mateix recorre el meu cos. Molta il·lusió! Aquest any serà diferent, per tot plegat afronto la pre-temporada amb més il·lusió que mai, amb més ganes i fent les coses diferents. He fet cas als consells dels companys i aquest any estaré sota les “ordres” d’un preparador. Evidentment degut a l’operació també hauré de fer les coses sota un control mèdic, que defet és el que hauria de fer tothom, estigui bé o no. Un control mèdic és vital per a la nostre salut i és poden detectar anomalies que de no fer l’esmentat control poden passar desapersegudes com em va passar a mi. La pre-temporada... caminar, gimnàs, bici, les primeres sensacions... La veritat és que ja tinc ganes (moltes) de que comenci la temporada, de retrobar-me amb tots vosaltres a la línia de sortida i compartit vatalletes en aquells entrenaments en grupeta.... Per cert! Aquest any no us escapareu de fer un entrenament d’aquells tan venparits amb mi!!! Poseu dia i hora! La veritat és que avui he rebut els primers entrenaments de la pre-temporada i ja m’ha començat a recórrer aquell cuc per l’estómac, però més que cuc era una anaconda! La veritat és que em miro a mi mateix i em veig com un juvenil quan passa a amateur, Però com deia en Jose, he nascut ciclista!!