dimecres, 21 de juliol del 2010

Lluita

L’ultima etapa del tour em va emocionar. No per la seva espectacularitat, ni per la batalla dels corredors, ni pel resultat final. Em va emocionar veure a un lluitador lluitar. Se que molta gent el veu un prepotent, potser no els falta raó. Jo l’admiro perquè és un lluitador, un corredor que no es rendeix, i un valent. I dic valent perquè es va retirar estant d’alt de tot i va decidir tornar, i ja voldrien molts obtenir els resultats que ha aconseguit. També dic valent perquè molts en el seu lloc, amb el que li ha passat al tour d’aquest any ja estarien a casa o a 3h del lider i ell ha continuat lluitant. Sacrifici, esforç, lluita, orgull, son moltes de les coses que s’han de tenir per arribar lluny a la vida, i ell les te. Tot i que no és el tipus de corredor que a mi m’agrada l’admiro per totes aquestes coses i desitjo que continuï pedalant al més alt nivell i sent com es dubto que ara digui que és retira. Però faci el que faci te el meu respecte assegurat. GGGOOOOOO LANCE!!!

2 comentaris:

Juan de Dios ha dit...

para mi su pega es que es americano y como tal no me gusta ni el ni sus modos de actuar,correr.....vamos que no me gusta nada de nada y que no le veo un ciclista como tal.....eso si reconozco que es un crack con unas condiciones y lucha por la vida inigualable.COMO DIJE YA,UN 10 COMO LUCHADOR PERO PARA MI UN 7 U 8 COMO CILISTA.

Albert Olivé ha dit...

Jo estic igual que tu, deixant a part que m'agradi o no, el vaig admirar durant molt temps, però ara el seu caràcter fa que no l'hi tingui tanta estima... Aquest tiu, mereix un 10. Allà on no pot arribar per força hi arriba o ho intenta per orgull i parlant malament, per collons. I això també és admirable.